Arran d' un dels típics mail de Nadal amb "maciza", A.M. va començar una divertida, filosòfica i fructificant controvèrsia:
- però quins culs... on cullons estan aquestes ties? està clar que la infografia i contribueix.. però joder... ...vull entrar a la matrix. se me'n fot que no sigui real...
A.M.,
Hauries d' haver escollit la pildora blava, la vermella només promet "la realitat i res més" ( Matrix, Morfeo a Neo), tot i que Neo te la sort de conèixer la Trinity..... Potser si tens sort a Matrix, el "servidor" et pot adjudicar un programa on a la teva realitat i hagi una de les ties de que parles, dones objecte, algunes sense caràcter ni personalitat, però tant se val, si busques satisfacció física. Jo no crec tenir ocasió algun dia de tocar una tia així, ara mateix no tinc pasta com per passar ni uns instants – comentari estadístic misogin -, com a molt potser puc permetre'm un orgasme en somnis, o estimular la meva imaginació i fer-me palles amb una revista guarra a la tasa del WC. Una altra opció seria que Morfeo m' ajudes a alliberar-me de Matrix i actuar amb total llibertat a la red..., una mica trist perquè potser m' acabaria "passant per la pedra" infogrames ....... ves quina gracia.......
A la nostra Matrix, suposant que res estigui predeterminat, no es del tot impossible trobar ties així, jo les he vist...., de lluny, però les he vist. Suposant que no nomès parlem de físic, i parlem d' altres tipus de rel.lacións i de la recerca del "príncep blau" o la "blancaneus", estem d' acord en que la natura es sabia i es molt difícil trobar - si no depèn de la química – l’ essència de la perfecció en una sola persona, tot i que sota els efectes de l’ enamorament trobem la nostra “mitja taronja” . Potser un camí, seria que t' ho pots muntar a pedacets....., les tetes d' una, el cul d' una altra, el pensament, els sentiments, etc...., pots en definitiva diversificar, però si mires de seguir aquest procediment, , les parcel·les diversificades s' acaben implementant, et poden acabar descobrint l' estratègia - es presuposa infidelitat o no .....??? - i ja tens “un bon marró” ( també et pot passar a la inversa...., "atac de cuernos") En definitiva, que s’ acabarà muntant “un pollo”. Perquè ? Sembla lo més natural del món que allò que no trobis en una sola persona ho aconsegueixis trobar en varies...., però sembla que tot i haver avançat molt en el camp de la filosofia, pensament i teories de les rel.lacións humanes, a nivell neuroquímic en aquest camp de rel.lació entre sexes encara ens calen milers d’ anys d’ evolució genètica.
Parlant de neuroquímica, he llegit fa poc en un article prou interessant on es diu que les emocions com amor, fidelitat i gelosia van associades a hormones . La bioquímica de l’ amor forma part de l’ estratègia de la natura. L’ amor crea un vincle estable que assegura l’ èxit en la reproducció i l’ evolució ha anat seleccionant els gens que transmeten aquesta emoció cooperativa vital per forjar una aliança duradora que proporciona més seguretat a la camada. La gelosia, sinceritat i penediment, també fan més difícil la infidelitat. Mostrar sinceritat ens fa més fiables com a “socis”. Que passa amb l’ enamorament ? L‘ amor bioquímic comença amb la segregació de la feniletilamina, pareguda a una anfetamina, que produeix excitació. A aquesta primera “sotragada” o “superflechazo” li segueix la producció gonadal d’ estrògens i andrògens que augmenten l’apetit sexual. A mesura que l’ amor es va concretant..... la feniletilamina combinada amb les dopamines propicia inclòs abans de d’intercanvi sexual la confusa eufòria i la passió emocional típica dels enamorats. Desprès tot s’ acaba estabilitzant, doncs la passió inicial de l’ enamorament es caracteritza per la inhibició de substancies cerebrals, com la serotonina, que fins a l’ enamorament havien estabilitzat l’ humor i les emocions. Amb el temps dolç que l’ amor procura., es dona pas a altres emocions més matisades, però també molt intenses. Així se desencadena un mecanisme addictiu en el que estan involucrats els nostres opícis endògens com la encefalina i las endorfines que s’ alliberen cada cop que sentim plaer, satisfacció i benestar. La ruptura d’ aquest vincle i addició es dolorosa i provoca reaccions similars a la privació de substancies adictives.
Resumint, tot resulta molt poc romàntic vist des d’ aquest costat neuroquímic, en el moment en que a un/una li fotis "4 polvos ben donats", "ja ets client" i comença a desencadenar-se el procés d' enamorament i dependència, segregant hormones i altres fluids de la fidelitat que fan que es quedi pillada de tu o al inrevés..., en definitiva tot un llegat evolutiu o mecanisme biològic al servei de la nostra supervivència social. Tot aquest llegat evolutiu barrejat amb els nous models emergents de rel.lacións, hàbits socials familiars o de convivència, els tradicionals i desfasats, etc, farà que la nostra societat s' en vagi a la merda..... podríem comentar també els efectes del canvi climàtic, la “calentura” del planeta, etc .........
Tornant al fil inicial, dir que crec que aquestes ties existeixen, però tot i que no he tingut l' experiència amb un conjunt harmònic i equilibrat d' aquest estil, si tens ocasió, deuen donar un munt de problemes, recorda que tot plaer quan el tens, si el perds dona dolor, es una de les 4 nobles veritats del budisme..., el dolor es una de les causes del sofriment humà,..., diferent seria que a una tia així li seguís una altra del mateix estil. Una alternativa es el "Camí d' Enmig" budista, l' equilibri, un polvet de quan en quan, una gallola, i stand-by....... Tornant a Matrix ...., prova a prendre una pildora d' un altre color, si estàs dins, tant et pot tocar "viure un infern" com un "paradís” amb chatis com les que descrius.....
Gracies per estimular la meva psique, ja podeu veure que es ben fàcil...... Hi han moltes reflexions filosòfiques sobre Matrix, mireu-vos aquests links:
Morpheus : (tomando dos pastillas ): Si tomas la píldora azul, la historia acaba, te despiertas en la cama y crees en todo lo que quieres creer. Si tomas la píldora roja te quedas en el mundo de las maravillas, y te enseñaré que tan profundo el hoyo del conejo es. Recuerda, lo único que te estoy ofreciendo es la verdad, nada mas….
Cypher: Tú sabes, yo sé que esta carne no existe. Yo se que esta carne no existe. Sé que cuando pongo esto en mi boca, el Matrix está diciendo lo que es jugozo y delicioso. Después de nueve años, ¿sabes lo que me doy cuenta? Que la ignorancia es Felicidad.
No he buscat massa, pero no vull continuar, pot ser molt fort, prefereixo el "Camí d' Enmig"..... tot i que he de reconeixer que com a objectius tinc a Benny Hill com a referent.
Salut,
The Psycho-Hamster
Nota:
Aquest texte ha estat modificat i revisat de l’ original tot i conservar encara una forta càrrega de misogínia, amb l’ objectiu adaptar-lo a la filosofia d’ aquest blog.
