NOTA DE L" AUTOR:

L’ AUTOR D’ AQUEST BLOG NO ES FA RESPONSABLE DELS DANYS A LES DIFERENTS SENSIBILITATS QUE PUGUI OCASIONAR LA SEVA LECTURA I AL MATEIX TEMPS RECONEIX LA SEVA CONDICIÓ DE MARGINAT SOCIAL I ES DECLARA LLIURE DE L’ OBEDIENCIA ESCLAVA A LES NORMES DE BON GUST. SI, PER EXCES O PER DEFECTE, NO HE ESTAT SUFICIENTMENT SENSIBLE EN QUALSEVOL SENTIT SEXISTA, RACISTA, CULTURALISTA, NACIONALISTA, REGIONALISTA, ETNOCENTRISTA, FAL.LOCENTRISTA, ETC. O AMB PERSONA FEMENINA, POBLE OPRIMIT, MEDI AMBIENT, CULTURES MINORITARIES, QUALSEVOL ALTRA MENA DE PREJUDICI ENCARA PER BATEJAR, DEMANO DISCULPES. A LA RECERCA DEL DESEMVOLUPAMENT D’ UNA SOCIETAT LLIURE DE PREJUDICIS I PURGADA DE LES INFLUÈNCIES DEL SEU DEFECTUÓS PASSAT CULTURAL HE COMES BEN SEGUR MÉS D’ UN ERROR ".
( Texte inspirat en el llibre: “Contes per a nens i nenes politicament correctes”, de James Finn Garner, traducció de Quim Monzó i Maria Roura, Editorial Quaderns Crema )
The Psycho Hamster .

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PALLES MENTALS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PALLES MENTALS. Mostrar tots els missatges

dilluns, 23 / juny / 2008

SPANISH BIZARRO "GRITIS JITS"

Quizás este post sea un grito desesperado solicitando ayuda psicológica..... Desde hace algún tiempo, y no se cual es la causa, he empezado a sentirme atraído y fascinado por todo tipo de contenido bizarro, celtiberico, trash, casposo, freak, etc......

Especialmente en el campo de la música ....., "trash-hits" del garrulo-pop, porno-flamenco, rumba-pop cañí, ... y otros sub-generos que incluyen entre su repertorio las animaladas machistas, defensa de los malos tratos a la mujer, venganzas gitanas, chulería calorra, garruleo carcelario, zoofilia celtiberica - "ay mi torito ....." - y otras perlas nada dignas de mención.

A veces se trata de “perlas”, éxitos y rarezas interpretadas por cantantes reconocidos que tuvieron un momento de delirio por no decir debilidad – Raphael, Luís Aguilé, Los Hermanos Calatrava, Georgie Dann .... - y que siguen ahí abonando el campo de las nostalgia. Imperdonable no haber escuchado en inglés, el "Aquarius" de Raphael o "In the Guettou" por el Principe Gitano. En otros casos se trata de música deleznable y surrealista, perpetrada por los cantantes más enloquecidos, freaks aparecidos de otra dimensión con vestuarios de lo más horrendo y espantoso, y de un cutre-sideral – "
de hecho quizás no sean de este mundo" - de lo más hortera y aterrador....., cantantes sin el menor sentido del ridículo, trasnochados y horteras, a veces reconocidos, y otras interpretados por un amplio surtido de mariquitas, tartajas, cojos, subnormales, etc., como si se tratara de ”Freak Show” o "La Parada de los Monstruos" ..... Se trata de "trash-singers" convencidos de su bondad como artistas, que impávidos e impertérritos, desbordando chulerío, afrontan burlas, risas y el cachondeo generalizado, cual "Eds Woods" de la canción ..., tienen un absoluto convencimiento de que, tarde o temprano, triunfarán. Siguen ahí, orgullosos de su arte, enarbolando altaneros sus cassetes de gasolinera, solo conocidos por los amantes de lo bizarro, los camioneros, y clientes de sordidos lupanares de carretera, actuando en infames y penosas discotequillas en medio del cachondeo generalizado, y accediendo a una fama efímera e insólita hecha a base de risas a su costa. Mas abajo tenéis un enlace a “cintas de gasolinera” .....

En definitiva, que últimamente estoy dando la tabarra a todo el mundo intentando (casi siempre sin conseguirlo) convertirlos a la religión del Trash-Pop, pero solamente he conseguido algunas risitas nerviosas (evidentemente tratando de esconder sus serias dudas sobre mi estado mental).

Así que, os lo pongo a huevo, si tenéis alguna solución a mi problema, podéis comentar sin ningún tipo de pudor, o por el contrario, si la solución es a base de un tratamiento de choque, ya estáis pasándome los “Trash-Jits” que debo escuchar sin falta.

Si por el contrario, quieres experimentar lo que me pasa en carne propia, a continuación un "HIT PARADE DE ENLACES BIZARROS"
de lo más chungo-macarrónico .......:

Este post es una sintesis adaptada o esta inspirado en ...:

"Trash-Pop, el atroz encanto del lado oscuro de la música
"
http://galindo66.blogspot.com/2007/03/trash-pop-el-atroz-encanto-del-lado.html

Si quieres experimentar ya sin falta, resetea tu cerebro y carga algunos volumenes del “spanish bizarro”, imprescindibles, para ponerte en sintonia:
http://vacacionesenmarte.blogspot.com/search/label/Spanish%20Bizarro

Si tu cerebro "supura de placer", aqui tienes las compilaciones de “Caviar del caspio”:
http://pruebameteo.webcindario.com/index.html

Los de “Caviar del Caspio” se han dedicado a diseñar compilaciones bizarras de lo más casposo – “caviar del caspio” .... lo pillas ??? - aunque no se como coño se pueden descargar, comprar, encontrar algun “camello” que te la pase ......etc ... Puedes ponerte a buscar en las cubetas de saldos y ofertas de "Carreful" aunque a mi me ha sido esteril .....A continuación algunos de sus titulos:

Vol. 12 - Especial Quinqui-Mangui
¡Qué pasa, chinorris! Pa que os pongáis agustito, Caviar del Caspio, en vez de achantarse o hacerse el longuis, os trae un disco fardero y molón, maqueado como un buga guapo y con más filin que una peli de taicondo y cunfú. Un Especial Quinqui que igual mola si os váis a trajinar a una pava, pegar una sirla, coger un punto guapo o abucharar a la pestañí. Que no os coman el tarro los julays y ande toquisqui quedándose con la copla; que suene el narironairo-norairo, a dar palmas con la rumba que tumba y que se vaya enterando la mara de lo que vale un peine.

Vol. 3 - Especial Caló
Caviar del Caspio se lanza al "descampado". En aras de fomentar la convivencia, ayudar a integrar a las clases más delincuentes y a denunciar las lacras que genera la marginación, presenta una necesaria recopilación de inspiración payo-romaní aderezada con un repaso a la rumba más extrema y a los temas más quinqui-manguis. Una explosión de ritmos, un derroche de color, un saco de palmas sincopadas, un muestrario de pantalones pata ancha sobredimensionada y pelos acampanados, una exaltación de la opción macarra de la existencia. Definitivamente, una reivindicación de nuestro auténtico sabor latino cañí.

Vol. 6 - Especial Mandanga
El Especial Mandanga. Nos es grato comunicarles que, por supuesto, con fines específicamente terapeúticos y expedido bajo rigurosa prescripción facultativa, Caviar del Caspio acude a su puntual cita, de obligada referencia social, ética y lúdica para con la Salud Pública, de expandir sus cerebros y sacudir sus oídos. Aquí tienen una recopilación que, lejos de caer en estériles polémicas, reúne en armonioso batiburrillo distintas soflamas de alucinada condición. Todas ellas de extravagancia probada pero suficiente conocimiento de primera mano como para mostrar, con sus luces y sus sombras, una perspectiva integral sobre las distintas toxicomanías que nos rodean, haciendo hincapié en la familia de "las blandas", el género de las "herbáceas" y la especie "calé".

Vamos, que estoy como medio loco por pillar ......

Aqui puedes descargarte algúnas compilaciones celtibericas, algunas de dudoso gusto:
http://celtiberiasounds.blogspot.com/
http://terredondorecords.blogspot.com/

Blog de diseño donde puedes descargar algunos lp’s y rarezas del pop ye-ye:
http://meltorm.blogspot.com/

Sobre bizarrismo nostalgico ...... Sor Citroen, Mallorca, Turismo, Fundador:
http://www.dabadaba.com/

Muy peligroso, posiblemente corrosivo y puede provocar impotencia. Especialidad en cintas de gasolinera, te permite escuchar online:
http://www.artesonado.com/musica/freaky.htm


Todo un Estudio bizarro. Cintas de gasolinera. Tony el Gitano, Heino, Pillo’s Boys, La Pelua …. para delirar de fiebre …. Ayyyyyy !!!!

"Me gusta beber, me gusta fumar, me gusta la mujer que me da mucho placer …. "

"
Ayyyyyyyy!!! Ayyyyyy!!! Auuuuuyyyyyyyyy!
Maaaaaama, me ha tirao el paaaapa, me fumao un canuto, y me ha echao de la casa.....Maaama que se muera el paaaapa, me fumao un canuto y me ha echao de la casa.....
Amigo Pedro ¡Viva tú! Toca bien gitano (Otro que le debe dinero)

http://jamapayo.spaces.live.com/

Contenido bizarro de todo tipo:
http://todobizarro.blogspot.com/
http://higronauta.blogspot.com/

Lo bizarro actual en el mundo:
http://bizarrosininterrupcion.blogspot.com/

Nostalgia, a secas, juguetes, dibujos animados, ....un excelente trabaho antropológico:
http://www.teacuerdas.com/

Blog con contenido bizarro y variado, donde tambien podeis descargar algunas compilaciones bizarras:
http://corralo.blogspot.com/search/label/terredondo

Otros sitios con contenido bizarro, pero interesantes:
http://www.papelcontinuo.net/
http://bodegogoproducciones.blogspot.com/
http://desgraciashumanas.blogcindario.com/

Excel.lente web en inglès, especialidad en portadas de vinilo de los más bizarro y clasificadas por temas .....
http://www.bizarrerecords.com/

Otra web muy currada, contenido sexual y violento,en ingles ...., “mondo bizarre”, “sexplotation”, “outlaw bikers”, “occult sex”, “violent world”, etc...
http://www.badmags.com/

Por favor no denuncieis este post ......
De una mente atormentada,
Salut

Llegir més ...

dimarts, 8 / abril / 2008

PARA INTELECTO-NEURO-HIPOCONDRIACOS .....

Esto para todos esos adultos contemporáneos intelecto-neuro-hipocondríacos...

Dicen que todos los días tenemos que comer una manzana por el hierro y un plátano, por el potasio. También una naranja, para la vitamina C y una taza de té verde sin azúcar, para prevenir la diabetes.

Todos los días hay que tomar dos litros de agua. ( Sí, y luego mearlos, que lleva como el doble del tiempo que llevó tomárselos).

Todos los días hay que tomarse un Actimel para tener "L.Cassei Inmunitas", que nadie sabe lo qué es, pero parece que si no te metes un millón y medio todos los días, entras a ver a la gente como borrosa.

Cada día toma una aspirina para prevenir los infartos , mas un vaso de vino tinto para lo mismo. Y otro de blanco, para el sistema nervioso. Y uno de cerveza, que ya no me acuerdo ni para qué era. Si te lo tomas todo junto, guarda un Red Bull para el día siguiente, a menos que te dé un derrame cerebral ahí mismo. Si es así, ni te enteras.

Todos los días hay que comer fibra. Mucha, muchísima fibra, hasta que cagues un jersey.

Hay que hacer entre cuatro y seis comidas diarias, livianas, hipocalóricas, sin olvidarte de masticar cien veces cada bocado. Haciendo un pequeño cálculo, sólo en comer se te van como cinco horas.

Ah, después de cada comida hay que lavarse los dientes. Después del yogurt y la fibra, los dientes; después de la manzana, los dientes; después del plátano, los dientes... Y así mientras tengas dientes, sin olvidar pasarte el hilo dental y enjuague bucal, tras unas correspondientes gárgaras... Mejor amplía el baño, y mete el equipo de música, porque entre el agua, la fibra y los dientes, te vas a pasar varias horas al día ahí dentro metido.

Hay que dormir ocho horas y trabajar otras ocho, más las cinco que empleamos en comer, veintiuna. Te quedan tres, siempre que no te pille alguna caravana.
Según las estadísticas, vemos tres horas diarias de televisión...y ni qué hablar del ordenador!!! Bueno, ya no puedes, porque todos los días hay que caminar por lo menos media hora (dato por experiencia: a los 15 minutos ve regresando, si no la media hora se te hace una).

Y hay que cuidar las amistades porque son como una planta: hay que regarlas a diario. Y cuando te vas de vacaciones también. Si es que te vas de vacaciones...

Además, hay que estar bien informado. Hay que leer por lo menos dos diarios y algún artículo de revista, para contrastar la información.

Ah!, hay que tener sexo todos los días, pero sin caer en la rutina: hay que ser innovador, creativo y renovar la seducción.
Eso lleva su tiempo!!!
¡Y ni qué hablar si es sexo tántrico!!!
Al respecto te recuerdo: después de cada comida hay que cepillarse los dientes!

También hay que hacer tiempo para barrer, lavar la ropa, los platos, y no te digo si tienes perro o mascota... hijos?! .
En fin: a mí la cuenta me da unas 29 horas diarias.

La única posibilidad que se me ocurre es hacer varias de estas cosas a la vez.
Por ejemplo:
Te duchas con agua fría y con la boca abierta mientras te tomas los 2 litros de agua.
Cuando salgas del baño con el cepillo de dientes en la boca le vas haciendo el amor (tántrico) de pie, a tu pareja, que de paso mira la TV y te cuenta, mientras barres.

¿Te quedó una mano libre?
Llama a tus amigos!!!
¡Y a tus padres!!!
Tomate el vino (después de llamar a tus padres te va a hacer falta).

El yogurt con la manzana te lo puede dar tu pareja mientras se come el plátano con el Actimel.

¡Úuuuf! Pero si te quedan 2 minutos, reenvíale esto a los amigos (que hay que regar como a las plantas) mientras tomas una cucharadita de Magnesio, que hace bien...

Y ahora te dejo porque entre el yogur, la naranja, la cerveza, el primer litro de agua y la tercera comida con fibra del día, ya no sé qué estoy haciendo pero necesito un baño urgente.
Me estoy cagando!!!

Ah, voy a aprovechar y me llevo el cepillo de dientes....

Si ya te he envíado este mensaje y te llega doble, es el Alzheimer, que a pesar de tanto cuidarme no lo he podido combatir.

Salut,

Llegir més ...

dimarts, 19 / febrer / 2008

EPISODI 4 - EL PUL.LULANT DE L' OFICINA: "CAFE DE DIA GRIS"....

El temps es desfà com els rellotges del Dalí, les formes es tergiversen com si en un camp gravitatori no homogeni deambulés...
Abans la memòria no se’m desfaci i la inactivitat cerebral s’aturi per complet, vull aprofitar els cada cop menys freqüents impactes de la oficina del segle XXI, esmorteïts sobre la llosa de la tot poderosa i criminal paraula “normalitat”, per escriure potser les darreres ratlles d’aquest episodi, doncs això és difícil d’aguantar...

La cadira està prenent forma de mi, la meva vista ha perdut perspectiva per la radiació de la pantalla i em trobo en una mena de túnel de bobsleigh on els fluorescents fan l’efecte de la l’acceleració en la rampa de llançament cap a la llibertat...
El dia és gris, això es percep. Al meu voltant, equipats amb la màxima tecnologia de comunicació, s’escolta música mentre es deambula entre les pàgines de codi que algun dia es devien haver executat, seguint el compàs amb els botons paginadors...línia amunt...línia avall...

El dia no transcorre ni apretant-lo, ni perdent-me en l’orifici de la intimitat que proporciona el asèptic urinari a primeres hores del matí i claveguera a finals del dia. La màquina del cafè, inserida entre les habitacions d’alleujament intestinal dels mascles procreadors i les femelles criadores i educadores d’elements formatejats amb el programa del segle XXI, el consum, escup fluids ensucrats que bevem per oblidar la podrida existència darrera una pantalla, entre línies de codi en primer nivell i catàlegs de banyadors en segon terme...doncs no oblidem que cal respectar el codi de conducta: la targeta verda penjada al coll i la salutació que en altre temps començava per Heil..hit.. avui reconvertida a "tinc molta feina" ...

Els ulls em fan pampallugues, el cafè no pot evitar que les lletres siguin arrastrades per l’efecte de la gravetat i s’acumulin en piles sobre la barra de tasques, on perden el ja de per si poc significat que tenien...
Però soc positiu...avui serà un gran dia, un dia de fortuna, doncs estic segur que ens explicaran què volen que fem, a part d’escalfar la cadira, consumir purgant a 30 cèntims la unitat o navegar per la xarxa per invertir allò que guanyem en més energia per fer anar la roda que sembla que s’atura, si més no, momentàniament...

Avui es produirà l’alliberament, n’estic segur...el món canviarà, la gent correrà despullada de les seves penes pels carrers, alegres, sense la responsabilitat d’haver d’estendre la gran secta del comprar, gastar i oblidar la seva existència malalta de passar pel planeta fent creure als demés que qui més té és més feliç i autoesclavitzant-se en submóns piramidals amb lluites entre els estrats com animals per dominar ramats de femelles o aconseguir menjar...

Potser he begut massa cafè… I nomes son les 9:39 del matí…
Bon dia univers…
A.M.

Llegir més ...

dimecres, 13 / febrer / 2008

EPISODI 3 - EL PUL.LULANT DE L' OFICINA: "D' AQUI TRES ANYS ......"

"D'aquí tres anys els fills..."
Aquesta frase l'he sentit d'un home que planificava tot carinyosament la vida del seu company...

Visca la màgia de la vida i de l'existència.
Visca la possibilitat del que és desconegut.
Visca la plaga més gran de la història de la terra: la raça humana.

Barres de cortines tortes, infamement panxudes, estèticament intolerables, denigracions dramàtiques en que hom és sotmès per la incompetència d’algun immigrant que és incapaç d'entendre que l'ordre de l'essencial al primer món no només es redueix a lluitar per un plat de menjar cada dia, a poder ser calent.
Aquesta és la problemàtica de l'oficinista del segle XXI.
Gent viva d’intel•lecte en el govern de les màquines tontes, però cabronament complicades, i mortes, fèretres vivents i podrits, ens repetidors de rutines moribundes.
"M'he comprat els mobles de la cuina per 1100 eur i incloïa els fogons, la campana, el renta vaixelles, l’aigüera, i la nevera!!!!"
o..
"d'aquí tres anys els fills"... amb un final aixafador, amb una cara de convenciment que no deixa dubte que d'aquí 27 mesos procedirà a la fecundació de la femella humana per que la procreació continuï sobre la solidesa dels valors que l'oficinista del segle XXI creu els millors de tota la faç de la terra...i possiblement de l'univers conegut...

S'acompanya de sentències de mort de l'estil..."vosaltres no teniu fills ?"...
Cap altre plantejament cap en aquest cubicul. La seguretat és el més essencial. Tan com ho és la vida o mort que ella mateixa, tan desitjada, aporta per allà on passa.
Aquesta mena de xarxa de fil de plom amb anestèsic que ens esclafa, de dalt a baix com si d'una “sobregravitació” es tractés, aquest ens fals basat en una confiança estúpida en un mecanisme que no fallarà...i farà que el lloc on sec serà el mateix d'ara a la fi de l'eternitat. La seguretat.

D'aquí tres anys aquí estaré més mort que després de passar una setmana de vacances a la 5ª galeria de la model, al pavelló dels sodomites amb derivació assassina.
D'aquí tres anys potser sóc mort de càncer, o vivint les magnificències d'unes mamelles descomunalment siliconades d’alguna actriu porno, o viatjant a l'espai en forma de cendres...però si sóc aquí...segur que seré mort.

A.M.

Llegir més ...

divendres, 1 / febrer / 2008

EPISODI 2 - EL PUL.LULANT DE L' OFICINA: BON DIA PATUFA .....

Un matí qualsevol de A.M., "El Pul.lulant de l' Oficina":

6:50 a.m. L'alarma atòmica del teu despertador llança soroll, esgarrant un silenci dens com la mantega de tocino a la nevera. Hora de llevar-se.

6:55 a.m. Com que no ens hem llevat perquè no sabem on tenim els ulls i encara menys l’interruptor d'encendre el llum, a les palpentes s'investiga i voilá, el trobes, a cop de despertador, que encara sembla més agressiu que el primer cop.

7:00 a.m. Acurrucada amb mi, mentre jo no sé si la terra és rodona o plana entre consciència i semi-inconsciència, esperes el tercer toc de diana. Remugues en sentir-lo i profereixes no sé quines malediccions mentre recordes que no et vas poder resistir a fer la loteria.

7:02 a.m. Sona el meu despertador, que tot i que marca les 7:00 a.m. està desincronitzat amb el teu. Per tant de nou xivarri al canto, aquest però, amb menys intensitat. Potser és la pila que està gastada, o que el despertador és vell.
Aquesta maniobra, així com exigència de mimos, abraçades, i demés elements per retardar el moment d'abandonar el llit es succeeix fins a les 7:10 a.m.

7:05 a.m. T'en vas a pixar, mentre jo faig equilibris amb l'estat de la meva bufeta per tal que no deixi anar cap gota mentre agonitzo els darrers instants al llit. Tu, en acabar tornes tot botant, queixant-te del fred que fa a fora i et poses a dins al llit ràpida com un llamp en plena turmenta de tardor (això cada cop és menys freqüent, tot sigui dit).

7:10 a.m. Els rajos de llum que a tu d'esquena evites espeteguen als meus ulls impedint-me la ja de per sí difícil maniobra d'aixecar-se cada putu dia a les putes 7:00 del matí. Mes abraçades, peus per sobre, cames al coll, braços a la bufeta que ara ja manté una lluita de tu a tu amb els esfínters per alliberar la càrrega acumulada durant tota la nit.

7:15. a.m. Ultimàtum. Ens hem de llevar o a sobre de patir com gossos malferits des de les 6:50 del matí arribarem a la feina com si ens haguéssim llevat a les 8:30, amb uns ulls de com si haguéssim anat a dormir a les 3 de la matinada del dia anterior.

* A partir d'aquí els camins es divideixen.

A. M.: La cuina està feta un nyap. M'estic pixant. He de rentar els plats, fer els sucs de taronja, preparar els esmorzars, posar el dinar a la carmanyola d'ahir que encara està bruta (avui menú idèntic al d'ahir), no et deixis els coberts, posa la bici a punt, no et deixis el protector dels pantalons que s'enganxa la cadena, agafa forquilla, posa el dinar dins la motxilla, lliga-la perquè no caigui al portaequipatges, repasa que al canviar de jaqueta no et deixis targetes, cartera, carregador, telèfon mòbil, claus de la bicicleta i mocadors.......

S.: Dutxa calenta. Més calenta. No tant. Xampú pels cabells arrissats. Sabó pel cos amb aroma de nous de macadàmia i loció capil·lar de gerds al ou dur...
Tovallola enorme, bany entelat. Assecar-se el cap. Divagar en quina roba em poso.
En una interrupció apareixo per l'habitació per portar-te el suc. Encara estàs despullada. Molt bona per cert. Et veus el suc, jo desapareixo i continuo la meva particular marató matinal. Remugues no sé què de que no hi ha dret. Altre cop sento que no hi ha dret.
Visita a l'armari. No hi ha res que t'agradi. Assecador. Cal assecar-se el cabell. De moment has decidit tanga i mitges. Anem progressant. El cabell et queda com una síndria oberta. M'ho fas saber entre alguna de les meves tasques.

A. M.: Esmorzo els meus cereals després d'haver rentat l'escorredor de taronges ja que altrament queda petrificat i no hi ha qui ho desenganxi.

S.: Cap assecat, has trobat una faldilla. Em fas saber que et va gran i no tens roba.

7:55: Ja t'has vestit, i ara em toca a mi. Rentar-me les dents, rentar-me mínimament jo i trobar roba entre l'armari que està dividit equànimament amb un 95% per tu i un 5% per mi.

S.:
8:00 a.m. Ja has acabat i llavors és moment de compartir les teves reflexions amb mi.

A. M.:
8:00 a.m. Necessito mitja hora per arribar a la feina, on hauria d'arribar-hi a les 8:30 per poder sortir a una hora raonable. El meu dead-line està proper sinó sobrepassat. No trobo els pantalons per anar a treballar amb bici, tampoc la camisa. Sento que em comentes algo.

S.:
Et puteges perquè no t'escolto en alguna de les teves reflexions, d'algun fet que has sentit a la radio o simplement que t'ha passat pel cap. Marxes sense dir res o fent-me saber que estic gilipolles...

????????

The End

Bé..., graciès A.M. ...., espero que no et sapiga greu que ho publiqui al blog .....

Això ha estat l' episodi num. 2 de "El Pul.lulant de l' Oficina", esperem nous episodis d' aquesta saga .......

Salut,

Llegir més ...

dijous, 24 / gener / 2008

ELS PUL.LULANTS DE L' OFICINA DEL S. XXI / TALES OF FUTURE PAST

Acabo de rebre aquest mail d’ un amic, que m’ ha fet sortir de l’ estat letàrgic en que de costum em trobo, copejant el teclat com un ésser viu sense anima... com un zombie, .... les meves neurones atrofiades han rebut tal descarrega, que he començat la recerca d’ informació .....”sooo-ma.....sooo-ma......” i la veritat es que he trobat coses força interessants que us comentaré al final del post ...... L’ estil de A.M. que em recorda a Henry Miller, m’ ha fet pensar en el futur pessimista de “1984” de George Orwell, de la “neolengua” , el “doblepensar” i del “Gran Hermano” que ens vigila a través de les “telepantalles” ...... Escudrinyant ....he arribat als “replicants” de Blade Runner, que tot i que s'assemblen físicament als humans — encara que tenen major agilitat i força física — els manca resposta emocional i d'empatia. Fins que he trobat una web que fa pensar en com ens hem anat imaginant les societats del futur al llarg de la historia ....... Al final del post teniu una excel·lent web de com ens hem imaginat el futur des de principis del segle XX, amb una recopilació d’ imatges força guapes ..... al final del post us explicaré més........


Ara us deixo amb les reflexions de A.M. :

Els pul·lulants de l'oficina del segle XXI

...la situació no pot ser més semblant a un escenari de ciència ficció...

Sí, ja l'havia viscut un entorn així, tal vegada més salvatge fins i tot, però d'això ja fa molts anys.
Els pul·lulants de l'oficina del segle XXI, que ho podríem traslladar uns quants segles més endavant sense problemes d'encaix, passegen alegres, amb certa altivesa i fredor pels passadissos amb la seva tarja verda penjada al coll. Elements del sistema productiu, dels que jo en formo part, si més no en la meva faceta externa, i tot i que encara no de manera interna, sé que no tardaré en quedar absorbit, amb la nineta grabada amb aquestes imatges que ara em sobresalten però que després passaran a ser la normalitat. Per això aprofito per escriure aquestes ratlles, abans no sigui massa tard, i la sensació del que és nou s'esvaeixi per sempre.
La paraula més gruixuda que he sentit ha estat "polvo", però amb una sonoritat pròpia d'un arcaisme més que d'una irreverència. Potser fins i tot el seu sentit no anava més enllà que una relació sexual, potser ni tan sols divertida. Monòtonament grisa, com tot això. El volum és baix, les parets identifiquen l'estatus del individu que contenen i les vestimentes solen anar en línia a les parets on els elements hi habiten.
És el món del futur, de la comunicació buida, de la cadena productiva del més enllà, de la tecnologia com fonament d'una societat que s’empara amb la virtualitat.
Els menjadors ocupats pels robòtics empleats, de somriure programat, que no hipòcrita, són optimitzats i grisos. Fins i tot els guardes que pul·lulen per les afores de l'edifici, ells no sé si amb el distintiu d'orgull de la tarja verda penjada al coll, actuen en sintonia amb el medi que els envolta. Tot és pausat, ordenat, informàtic. Si més no per fora.
Per dins, la gent actua com a qualsevol altre lloc, imagino, amb les seves alegries i les seves misèries. També hi té lloc la salsa rosa, doncs al cap i a la fi malgrat avui sigui un cicloide qualsevol en el més de neptú de la constel·lació Willma, les propietats d'aquells humans que es reproduïen inserint apèndixs erectes en orificis humits després d'un joc de busca-troba i entra-surt es continuen mantenint.
Això sí, les reproduccions aquí son esterilitzades, en sales ingràvides, on els mascles dipositen els seus cigots etiquetant-los digitalment per cercar òvuls també ingràvids en una lluita fora del cos de cadascú i on un algorisme d'optimització basat en avançades tècniques d’intel·ligència artificial triarà segons les necessitats de l'estrat, corporació i unitat social al que pertanyin i en facin falta...

A.M.

A.M. !!!! ...... Segueix així. Que la teva lucidesa càustica i corrosiva il·lumini els nostres cervells, i ens tregui d’ aquesta rutina i adoctrinament en la apatia de pensaments, reflexions i accions a la que ens sotmet el sistema .......

Tales of Future Past, o Contes del Futur Passat

Tales of Future Past recopila diferents visions del futur de les primeres dècades del segle XX i ho compara amb el present actual i el futur passat.
Ho fa des de diversos aspectes ...., urbanisme, tecnologia, vida quotidiana, la casa, la cuina, el menjar, el bany, els transports, la guerra, etc......
Potser tenien un camp imaginatiu més ampli sobre com seria el futur amb l'avanç de la tecnologia i de la ciència, potser era un passat més optimista que el present actual. Potser moltes imatges pertanyen a uns any optimistes - probablement desprès de la IIWW -, on el futur era molt més una certesa que avui dia. Es prometien miracles i meravelles, i molta gent estava convençuda d'això. També és interessant veure com la visió del futur d'una societat en un punt determinat de la seva història és un reflex del seu present, tant en el estètic com en l'ideològic.
Podeu veure la computadora... i un globus terraqüi per connectar-se... ¡¡com el Google Earth!! També podeu veure la “radio power distributor” ..... tot just ara estem experimentant en el camp inhalambric, a veure si d’ una puta vegada engeguem tot el cablejat a prendre pel .........

També es plantejaven el tema de com l' home pot modificar o actuar sobre el clima, des de l' explotació de recursos naturals fins a interactuar amb la meteo .......









Insisteixo. No deixeu de donar una ullada ......

http://davidszondy.com/future/futurepast.htm

Salut,

Llegir més ...

dimarts, 15 / gener / 2008

DAR UNA PASTILLA AL GATO

INSTRUCCIONES SENCILLAS PARA DAR UNA PASTILLA A UN GATO

1.- Tome el gato y acúnelo con su brazo izquierdo como si estuviera sosteniendo a un bebé. Coloque los dedos índice y pulgar de su mano izquierda para aplicar una suave presión sobre las mejillas del minino, mientras sostiene la píldora con la derecha. Cuando el gato abra la boca, arroje la píldora dentro. Permítale cerrar la boca a efectos de que el gato la trague.

2.- Coja la píldora del suelo y saque al gato de detrás del sofá. Acune al gato en su brazo izquierdo y repita el proceso.

3.- Traiga al gato desde el escritorio y tire la píldora baboseada a la basura.

4.- Coja una nueva pastilla de la caja, acune al gato en su brazo izquierdo, manteniendo las patas traseras firmemente sujetas con su mano izquierda. Fuerce la apertura de la mandíbula y empuje la pastilla dentro de la boca del animal con su dedo medio. Mantenga la boca del gato cerrada y cuente hasta 10.

5.- Saque la píldora de la pecera, y al gato de encima del armario. Llame a su esposa, que está en el jardín, para que le ayude.

6.-Arrodíllese en el suelo con el gato firmemente sujeto entre sus rodillas. Mantenga sus patas traseras y delanteras quietas. Ignore los gruñidos que el gato emite. Pídale a su esposa que sostenga la cabeza del gato con una mano, mientras le abre la boca con una regla de madera. Eche la pastilla dentro y frote vigorosamente la garganta del gato.

7.- Baje al gato de la lámpara de la cocina. Coja otra píldora de la caja. Recuerde comprar una nueva regla y encargar unas cortinas nuevas. Barra cuidadosamente los trozos de figuras de porcelana y póngalos aparte para pegarlos luego.

8.- Envuelva al gato en una toalla grande y pídale a su esposa que lo mantenga estirado, sólo con la cabeza visible. Ponga la pastilla en una pajita de refresco. Abra la boca del gato con un lápiz. Ponga un extremo de la pajita en la boca del gato y el otro en la suya propia. Sople.

9.- Lea el prospecto de la caja para asegurarse que la pastilla que se acaba de tragar no es dañina para seres humanos. Beba un vaso de agua para recuperar el sentido del gusto. Aplique apósitos en los brazos de su esposa y limpie la sangre de la alfombra con agua fría y jabón.

10.- Traiga al gato del tejado del vecino. Tome otra píldora. Ponga al gato en el armario y cierre la puerta sobre su cuello, dejando sólo la cabeza fuera del mismo. Fuerce la apertura de la boca con una cuchara de postre. Arroje la pastilla dentro de la boca del gato con una goma elástica.

11.- Vaya al garaje a buscar un destornillador para volver a colocar la puerta del armario en sus bisagras. Aplíquese compresas frías en sus mejillas y verifique cuándo fue su última dosis de antitetánica.

12.- Llame a los bomberos para bajar al gato del árbol que hay en la calle de enfrente. Discúlpese con su vecino, que se acaba de estrellar tratando de escapar de su gato furioso.

13.- Tome la última píldora de la caja. Ate las patas delanteras del gato junto con las traseras con una cuerda. Átelo firmemente a la pata de la mesa de la cocina. Busque guantes de trabajo pesado. Mantenga la boca del gato abierta con una pequeña palanca. Póngale la pastilla en la boca seguida de un trozo de carne. Mantenga la cabeza vertical y vierta medio litro de agua a través de la garganta del gato, para que trague la píldora.

14.- Haga que su esposa lo lleve a urgencias. Siéntese tranquilo mientras el doctor le venda los dedos y la frente y le saca la píldora del ojo. En el camino de vuelta a casa, deténgase un momento en la tienda de muebles para comprar una nueva mesa.

15.- Por último, arregle con una inmobiliaria la compra de una nueva casa, y llame al veterinario, para averiguar si tiene algún hámster para vender.


Salut,

Llegir més ...

dijous, 20 / desembre / 2007

HAPPY NAVIDEATH AND A FUCKING NIU YIRRR!!!!

Bé, com de costum, ja tenim a sobre el Nadal….. i tothom exterioritza bons sentiments, tendresa, empatia, i un allau de sentiments que ni a Shangri-la….., “em surten grans d’ acne” d’ escoltar i viure moments tant edulcorats ..., tot molt maco, supurem glucosa ...... ara bé ...., sempre i quan no baixis pel carrer Balmés amb el cotxe, la moto, bici, en bus o caminant, es territori de l’ estrés i la mala baba …. La causa ….. les compres frenetiques amb nadales d' acompanyament, els sopars d’ empresa, el canvi climàtic, la autovia Igualada-Cervera, Renfe, el belen de la plaça Sant Jaume…, els anuncis de colonies amb "chati" o "chato", etc... , que se jo…….

Un dels efectes col·laterals del Nadal, i que a la vegada perquè no dir-ho, vull apuntar-me es a la “felicitació nadalenca”, però amb una mica de recança. Recança perquè jo mateix ja estic fins als “piticlins” que sona més fi – no diré collons en aquestes dates – de l’ esperit nadalenc i de tot l’ allau de felicitacions, bons desitjos, poesia, caganers, nadales, arbres amb bombetes que s' encenen i s' apaguen, la Verge Maria, els pastorets, el ruc, el nen, els reis mags, .....arrrggggghhhhh ... que en forma de powerpoints animats de lo més kitsch, banda sonora de lo més estrident i patètica, i psicodelia hortera ens rallen la psique ……. No només has d’ aguantar els villancicos al carrer sinó que també a Internet ….ara bé, com t’ ho envia un amic que fa temps que no veus, l’ acabes obrint …… i t’ acabes emprenyant ….així es foti el “Papa Noel” una ostia amb el trineu, o acabi enculat pel Rudolf desprès d’ una orgia d’ alcohol i sexe…….!!!

Per estalviar-vos temps, us felicitaré amb tot el repertori de material que he anant trobant per internet a veure si us faig esclatar el cervell ( clickant sobre les imatges d' aquesta galeria nadalenca friki pots ampliar la que més t' agradi, algunes son arxius gif en moviment ) :

- Per als que sempre esteu pensant en el mateix ……













- Per als que us agrada passar el Nadal a soles amb les vostres mascotes …….








- Per als més punkis i anti-sistema, “Navideath and a Fucking Niu Yirrr” …….








- Per als amants de la tradició i una mica conservadors ……









- Per als que sou monarquics i penseu que "Santa Claus" es un pel "dropo" i no vindrá ...










- També us volen desitjar un Bon Nadal:









En definitiva, Bon Nadal a tothom, i que tot vagi a la vostra mida.....

Salut,

P.D. : M' oblidava, jo prefereixo el "cagatió", com a mínim pots descarregar l' estres ....

Llegir més ...

dijous, 23 / agost / 2007

ESTADISTIQUES EXTRAOFICIALS, SEXE, I FEINA

L’estadística, en lloc ser ser una eina científica per interpretar la realitat, ha esdevingut un autèntic “self service” on casdacú agafa només el que l’interessa per tal d'embullar. Per exemple si jo em menjo un pollastre i tu cap, segons l' estadística ens hem menjat mig cadascú. Ja ho diuen. Hi ha tres visions de les coses: les veritats, les mentides i les estadístiques.
Així que, no us preneu seriosament aquest post en clau d' humor.

ESTADISITIQUES EXTRAOFICIALS

- Un 10% dels homes han fet l'amor una vegada almenys en l'ascensor, escales o en el carrer.

- Un 20% de les dones volen ser homes.

- Un 35% dels nens estan enamorats de la seva professora.

- A un 45% de les dones els agrada els tios amb els ulls blaus.

- Un 46% de les dones practiquen el sexe anal amb la seva parella.

- Un 50% dels homes s' en van al llit sense rentar-se les dents.

- Un 65% de les dones prefereix fer l'amor al matí.

- Un 90% dels homes afirma que mai ha pensat tenir relacions homosexuals.

- Un 90% de les dones voldria fer l'amor en la naturalesa.

- Un 99% de les dones mai ha fet l'amor en l'oficina.

CONCLUSIÓ DE L'ESTADÍSTICA:

Hi ha més probabilitats de tenir sexe anal amb una dona en el bosc al matí sense haver-se rentat les dents la nit anterior, que follar a la tarda en l'oficina.






MORALEJA:

No et quedis fins a tarda en el treball. No serveix absolutament per a res!

Salut,

Psycho-Hamster

Llegir més ...

dimecres, 22 / agost / 2007

"UN HOMBRE DE VERDAD" + LES 3 ETAPES EN LA VIDA D' UN HOME

Feia temps que no penjava res al blog. Ahir vaig rebre un article de temàtica “guerra de sexes” que particularment trobo apassionant tot i la controvèrsia que acompanya, personalment sempre m’ ho he mirat des d’ un punt de vista antropològic i amb una gran dosi d’ humor...., hi ha opinions de tot tipus, hi ha dones que van a la recerca d’ un home metrosexual i sensible, d’ altres potser d’ un “mascle ibèric”, d’ un “gos fidel amb penis” ..... tant se val, es pot trobar de tot al mercat ....., ”esto es lo que hay” .......

A continuació teniu l’ article (edición nacional de 'METRO directo'/5/10/2006, a la columna de la periodista Imma Sust, 'Un hombre de verdad' ) que m’ ha arribat via mail en format pdf, però per no tenir que escriure l’ he trobat en un blog, el teniu a continuació, afegeixo els comentaris d’ el meu amic J.Z. que a més m’ ha promès com a primícia, i com a novetat en el blog, una crítica cinematogràfica de quan en quan ..... també si voleu podeu afegir o comentar, especialment les femines, doncs potser alguns homes anem una mica perduts i necessitem ajut per adaptar-nos als nous temps, o acabarem sent "gossos amb penis" ........

“UN HOMBRE DE VERDAD”


"Hola, me llamo Imma y quiero un hombre de verdad. A mis 32 años ya me he cansado de esperar al príncipe azul y, una vez asumido eso, me doy cuenta de que los hombres de verdad ya no existen. Ahora, el hombre del siglo XXI es como nosotras, las mujeres, igualitos pero con pene.De hecho, son peores. ¡Usan nuestras cremas, se depilan ... Yo no quiero un hombre sensible, quiero un hombre que me abra la puerta del coche, me defienda si entra un ladrón en mi casa, sepa conducir y no llore viendo Los puentes de Madison ...Antes era más fácil. Un hombre llevaba un pendiente y estaba claro, era gay. Ahora tienes que hacerle un test para descubrir de qué palo va ... Pero lo peor viene a la hora de cenar. No se limita a limpiar los platos o recoger la mesa como haría cualquier hombre normal. No. Cada día, entra en mi cocina, lo ordena todo a su manera y decide por mí qué es lo que tengo que comer ...Pero el otro día pasó algo con lo que una no puede luchar. Le pedí que me ayudara a colgar un cuadro y resulta ¡que no sabía hacerlo! ...¿Pero qué está pasando? Si un hombre ya no puede colgar un cuadro ¿de qué narices te sirve?
I.S.

Comentaris per J.Z.

Manolo, todo esto que me acabas de mandar es muy triste, deprimente, pero que zorra es esta que le echa la culpa a Beckam, dice que quiere que le dejen en paz; que cuelgue el cuadro su puta madre , claro que si, y el futbol como siempre , a verlo al bar; y el hombre a mariconear , pues claro. Esta es de la condición femenina; una bollera irredenta, pues no se lia con un tio que se depila y se hace las uñas, no me extraña que no sepa distinguir:...que desperdicio de carne.Bueno Manolo , no te canses, el futuro es nuestro , de los recios hombres del raval, cholos , machistas , maleducados. Psicotropicos y osasunistas hasta la muerte,En breve te mando crónica de una gran película, ya verás.

J.Z.

Afegeixo, en clau d’ humor,

LES TRES ETAPES EN LA VIDA D' UN HOME:

Els tios i ties hem d’ evolucionar, en aquest serenguetti de societat, o no …… cadascú sabrá cap a on, “metrosexual” , “gos amb penis” …… ja us ho fareu …..

Salut.
Carpe diem.
Psycho-Hamster


Solter / Casat / Divorciat :