NOTA DE L" AUTOR:

L’ AUTOR D’ AQUEST BLOG NO ES FA RESPONSABLE DELS DANYS A LES DIFERENTS SENSIBILITATS QUE PUGUI OCASIONAR LA SEVA LECTURA I AL MATEIX TEMPS RECONEIX LA SEVA CONDICIÓ DE MARGINAT SOCIAL I ES DECLARA LLIURE DE L’ OBEDIENCIA ESCLAVA A LES NORMES DE BON GUST. SI, PER EXCES O PER DEFECTE, NO HE ESTAT SUFICIENTMENT SENSIBLE EN QUALSEVOL SENTIT SEXISTA, RACISTA, CULTURALISTA, NACIONALISTA, REGIONALISTA, ETNOCENTRISTA, FAL.LOCENTRISTA, ETC. O AMB PERSONA FEMENINA, POBLE OPRIMIT, MEDI AMBIENT, CULTURES MINORITARIES, QUALSEVOL ALTRA MENA DE PREJUDICI ENCARA PER BATEJAR, DEMANO DISCULPES. A LA RECERCA DEL DESEMVOLUPAMENT D’ UNA SOCIETAT LLIURE DE PREJUDICIS I PURGADA DE LES INFLUÈNCIES DEL SEU DEFECTUÓS PASSAT CULTURAL HE COMES BEN SEGUR MÉS D’ UN ERROR ".

( Texte inspirat en el llibre: “Contes per a nens i nenes politicament correctes”, de James Finn Garner, traducció de Quim Monzó i Maria Roura, Editorial Quaderns Crema )

The Psycho Hamster .


dimarts, 20 de febrer de 2007

EL ZEN DE L’ ESQUIADOR DE MUNTANYA

Arriba l’ hivern, començo a prendre consciencia d’ aquest moment tant esperat. El meu sistema hormonal m’ avisa de que em vagi preparant , que comenci a afinar tot el meu instrument corporal i material. Començo a seguir la “meteo” per televisió , entreno més fort i amb més motivació, en alguns moments començo a sentir–me una mica hiperactiu i a la vegada, potser ansiós. Quins estímuls, emocions, o realitat es la causant d’ aquesta situació i d’ aquests canvis o trastorns fisiològics ? Soc drogodependent d’ alguna substancia determinada ?
Que m’ esta passant Dr. Corbella ?

Es l’ arribada de la neu als Pirineus i la practica de l’ esqui de muntanya o de travessia, moment de reviure i experimentar sensacions, moments màgics, diversió, misticisme, i plenitud, que es donen practicant aquest esport enmig de la natura i en bona companyia.

Crec que havia de donar entrada a l‘ esqui de muntanya en aquest blog, i al mateix temps, perquè no introduir també el budisme zen d’ una manera senzilla, recomanant-vos un llibre, molt fàcil de llegir i on només es toca el zen “de passada” , “El Lleopard de les Neus” d’ en Peter Mathiessen.

+ info zen:
http://www.zen-deshimaru.com/ES/practice/what.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Zen

La forma més fàcil per explicar-vos que es l’ esqui de muntanya o de travessia es amb la poètica zen, que he adaptat a partir d’ alguns extractes zen d’ un llibre que recomano fermament a tothom, “El Lleopard de les Neus” d’ en Peter Mathiessen. Es un diari on es recullen les experiències durant un trekking al Dolpo, Nepal, on barreja sensacions, coneixements de budisme, estats de la ment, zen, costums tibetans, etc.....

COMENCEM A FOQUEJAR ...........
Neu i silenci, immensitat blanca. La nostra traça s’ endinsa en el llac gelat. No hi ha ningú. Únicament la nostra solitud es advertida pels pics vibrants en roca i els cims escombrats pels vents. La quietud tot ho envolta. Flocs de neu que el vent s’ emporta.
- Perquè mai un floc de neu cau on no li correspon ?
- Perquè tots els pics estan nevats i aquell no ?
( Son Koans, tenen una resposta no-lógica, no val utilitzar la raó)

Aquestes immenses roquetats, intensifiquen el nostre sentiment de transitorietat e insignificança. No som res. Em deixo anar lleuger...., lleuger.....Es la adherència, la sensació i el so de cada pas el que m’ omple de vida. Soc part de les coses.

L’ opressió d’ aquesta immensitat, explica la por a la impermanència o la mort, el ànsia amb que consumim els grapats d’ experiència pura, present vital en que som vida, èxtasi, i en que la nostra solitud es dilueix en l’ eternitat.

ASCENSIÓ
Llisquem a través de boira i núvols, respirem l’ aire enrarit de la altitud, lliscant sobre el gel raspallats i la neu. Per fí, a través del que semblava un pòrtic de núvols als camins del sol i la lluna, arribem al coll, totalment sense alé i quasi morts de fred. Té calent.

A LA CRESTA
Rellisca un peu, fracció de segon....Les agulles de la por em travessen el cor i els temples.... L’ eternitat es creua en el moment present. Pensament i acció no son diferents. Pedra, aire, gel, sol, por a caure i jo som u.

FEM CIM
Una vegada al cim, encara em falta la respiració, escolto el vent en la meva pròpia respiració, el silenci vibrant, el foc a la neu, la vertiginosa ascensió de les roques.....Contradiccions. Tot l’ univers es per mi. L’ univers em te tot per a ell.

El mal temps no existeix. Es un estat de la ment ? L’ indiferència enfront el fred i les dificultats no es ni duresa ni ascetisme, sinó que es la tranqui-la acceptació de tot el que succeeix, font de la calma interior.

Quan la ment es buida com una vall o un canyó, es descobreix el poder del camí. Obrir-se a l’ exterior deixant que entri tota la vida, i fent esclatar en mil bocins aquesta vella corfa, i expulsar fora la pròpia energia.....Volar. Omplir la pròpia respiració amb la plenitud del ser.

DESCENS I REFUGI
Molt aviat el sol s’ amagarà i la lluna s’ aixecarà lluent en el cel. Ens refugiarem i enamorarem dels miracles corrents. Uns anem a recollir llenya, altres anem a buscar aigua al llac. El xiuxiueig dels amics a l’ arribar la nit, el foc de la llenya fumejant a l’ estufa enmig de espurnes, els aliments toscos e insípids, les privacions i la senzillesa, i la satisfacció de realitzar només una cosa en cada moment.

A l’ acte mateix d’ inhalar l’ aire, resideix el secret, la finalitat de la meditació no es il·luminació, es estar atent inclòs en els moments que res tenen d’ extraordinari. Es ser del present, exclusivament del present. Portar aquesta consciencia del ara a cada succés de la vida ordinària.

Si voleu saber més sobre aquesta activitat, a continuació teniu uns videos de "cegesqui" i uns quants enllaços:

PLAYLIST VIDEOS ESQUI DE MUNTANYA



http://www.youtube.com/view_play_list?p=4191C98811EFF9AB

+ info a cegesqui:
http://www.cegesqui.com/

Bones Traces
Salut
Psycho-hamster

1 Comentari:

Berta ha dit...

post interessant!!!!

aviat, Airoto a youtube!

Entrades populars