NOTA DE L" AUTOR:

L’ AUTOR D’ AQUEST BLOG NO ES FA RESPONSABLE DELS DANYS A LES DIFERENTS SENSIBILITATS QUE PUGUI OCASIONAR LA SEVA LECTURA I AL MATEIX TEMPS RECONEIX LA SEVA CONDICIÓ DE MARGINAT SOCIAL I ES DECLARA LLIURE DE L’ OBEDIENCIA ESCLAVA A LES NORMES DE BON GUST. SI, PER EXCES O PER DEFECTE, NO HE ESTAT SUFICIENTMENT SENSIBLE EN QUALSEVOL SENTIT SEXISTA, RACISTA, CULTURALISTA, NACIONALISTA, REGIONALISTA, ETNOCENTRISTA, FAL.LOCENTRISTA, ETC. O AMB PERSONA FEMENINA, POBLE OPRIMIT, MEDI AMBIENT, CULTURES MINORITARIES, QUALSEVOL ALTRA MENA DE PREJUDICI ENCARA PER BATEJAR, DEMANO DISCULPES. A LA RECERCA DEL DESEMVOLUPAMENT D’ UNA SOCIETAT LLIURE DE PREJUDICIS I PURGADA DE LES INFLUÈNCIES DEL SEU DEFECTUÓS PASSAT CULTURAL HE COMES BEN SEGUR MÉS D’ UN ERROR ".

( Texte inspirat en el llibre: “Contes per a nens i nenes politicament correctes”, de James Finn Garner, traducció de Quim Monzó i Maria Roura, Editorial Quaderns Crema )

The Psycho Hamster .


dijous, 18 d’octubre de 2007

L’ ALTERNATIVA NOMADA

Amb “L’ Alternativa Nòmada” i inspirat en l’ escriptor i viatger Bruce Chatwin, i en escrits i notes d’ altres autors, m’ agradaria iniciar una sèrie d’ “apunts nòmades” que he anat trobant, sobre aquesta forma tan antiga d’ estar en el mon i entendre la vida i els pobles que la practiquen.
El nomadisme segueix vigent avui en dia i de vegades es desenvolupa a zones recòndites, remotes i perdudes “deixades de la mà de Deu” i en constant lluita per la supervivència. És gràcies al nomadisme que es va poblar el planeta durant mil·lennis i gràcies al mateix que la humanitat va sobreviure i es va adaptar a fenòmens naturals com les glaciacions o territoris hostils com els deserts.

Tanmateix, per a molts el nomadisme representa un estadi primitiu del desenvolupament humà. En paraules de Chatwin, “els
psiquiatres, els politics i els tirans ens asseguren constantment que la vida errabunda, és una forma aberrant del comportament; una neurosi; una manifestació del desig sexual frustrat; una malaltia que cal eliminar en benefici de la civilització. Els propagandistes nazis argumentaven que els gitanos i els jueus – pobles amb la transhumància en els gens – no podien tenir cabuda en un Reich estable. No obstant això, en Orient encara sustenten el concepte antany universal, a saber, que la transhumància restableix l'harmonia original que en altre temps va existir entre l'home i l'univers.”

Andreas Adolfi, un historiador hongarès, va escriure que existeix una "frontera moral" entre els bàrbars i els mons civilitzats. En una nova forma continua la confrontació com barrera d'incomprensió entre els insurgents revolucionaris i l'autoritat establerta.

Com podeu veure, el tema dona bastant de si, no només ens pot donar una altra perspectiva i un cop de mà en formular-nos noves preguntes sobre la nostra societat “sedentària” en el mon actual econòmicament globalitzat, la societat de consum, les elits governants locals i globals, “les regles del joc del poder i la política”, aspectes filosòfics, morals o ètics, costums, prejudicis, salut, etc…… també sobre nosaltres mateixos, perquè ens agrada caminar, viatjar, etc ….. sense cap pretensió de tornar a la vida nòmada, nomès pel fet que potser podria ser terapèutic per a la nostra societat tenir un major coneixement del nomadisme i els pobles que el practiquen.

Important dir que l' anglès Bruce Chatwin és un dels viatgers més coneguts i controvertits del segle XX. Obsessionat per
l'esperit errant de l'ésser humà va passar llargues temporades entre pobles nòmades. Almenys des de 1989, any de la seva mort ocasionada per una estranya malaltia que va pescar a la Xina – diuen que era sida -, Bruce Chatwin apareix i reapareix en les llibreries com un escriptor de culte. Va néixer a Sheffield, Anglaterra, en 1940, i des que va abandonar el seu treball a la casa de subhastes Sotheby's deixant-li al seu patró un telegrama, - “Me'n vaig a la Patagònia per sis mesos” -... no va deixar de caminar. Algunes de les seves obres: “En la Patagonia”, “Los Trazos de la Canción”, “Utz”, “¿Qué hago yo aquí?” y “El virrey de Ouidah”.

Bruce Chatwin amb “L' Alternativa Nòmada” - llibre que mai va acabar d'escriure - es va proposar un estudi d'antropologia personal. Estava convençut que l'home no va néixer per a la vida sedentària .... “crec que en els seus començaments l'home era una criatura nòmada per excel·lència.”

Un nòmada no “vagabundeja sense comès d'un lloc a un altre”, com sosté un diccionari. La paraula “nòmada” prové del llatí i del grec i significa “pasturar”.

L'evolució de la humanitat, segons ell, no ha seguit un desenvolupament harmònic, lineal, sinó a salts, com a Àfrica, fa dos o tres milions d'anys:

“D'aviat el clima va esdevenir més càlid, més sec, transformant vastes regions en sabanes o deserts, impossibles per a la supervivència. L'home va néixer llavors obligat a errar tot el temps a la recerca d'aigua i aliments, permetent-se desenvolupar una altra sensibilitat, una altra concepció del món que l'home sedentari ha anat perdent.”

Si partim del fet que la Prehistòria és el temps més llarg de la humanitat (fins a 250 milions d'anys des de l'evolució humana), es pot dir que l'ésser humà ha viscut més temps sobre el planeta com nòmada que com sedentari.

Per a Bruce Chatwin, El “quid de la qüestió” era, per descomptat, l'home errant. No li interessava tant l'existència dels nòmades com la vida dels caminants: l'impuls mateix de tirar-se a caminar.

Tenia per a sí — com Pascal, en un dels seus moments més ombrívols — que “tota la infelicitat de l'home neix d'una única causa: la incapacitat d'estar-se quiet en una habitació, doncs corre el perill de tornar-se boig, de ser torturat per les al·lucinacions i la introspecció.” I evidentment per aquest “horror al domicili”, Bruce Chatwin va abandonar també la universitat i el matrimoni per dedicar-se a viatjar.

“Diversió. Distracció. Fantasia. Canvi de moda, de menjar, d'amor i de paisatge. Ho necessitem com l'aire que respirem. Sense canvi els nostres cervells i els nostres cossos es marceixen. Un entorn monòton i unes activitats tediosament regulars provoquen comportaments que produeixen cansament, problemes nerviosos, apatia, menyspreu de si mateix i reaccions violentes” ... escriu en el seu pòstum i inquietant llibre, “Anatomia de la inquietud”.

Per als escriptors de la seva estirp, la caminada és una meditació..... no només és terapèutica en si mateixa, sinó que és una activitat poètica que pot curar al món dels seus mals.

+ info adicional:
Nòmada a wikipedia:

http://es.wikipedia.org/wiki/Nómada

Bruce Chatwin, biografia:
http://www.islaternura.com/APLAYA/NoEresElUnico/cLETRA/CH/CHATWINbruceNov2003/CHATWINBiografia.htm

“Kerouac i Chatwin, viajeros malditos”
http://jorgecarrion.com/bibliotecaKeCha.htm

“Bruce Chatwin, “Los Trazos de la Canción” ( sobre els aborígens australians):
http://www.revistateina.com/teina/web/teina15/iti2.htm

Properament, continuaré amb més “apunts nòmades” ....
Salut,

2 Comentaris:

Jaume Jubert ha dit...

Manel, veig que estàs "treballant" el guió de la teva propera peli...

The Psycho-Hamster ha dit...

Doncs la veritat, es que a la peli parlare'm de 2 etnies nómades, els touareg i els wodaabe.
Tinc més retalls, articles, pensaments, etc, fque crec que son força interessants i que aniré afegint al blog en sucesius posts.
Qui millor que la gent que li agrada viatjar, trekkinejar, esquitravessejar, bttejar, etc, pot entendre en profunditat el que expressen.

Salut,
Manel

p.d.
Sembla que ets dels poc que sap introduir un comentari al blog.
Potser més endavant algú s' anima.

Entrades populars