NOTA DE L" AUTOR:

L’ AUTOR D’ AQUEST BLOG NO ES FA RESPONSABLE DELS DANYS A LES DIFERENTS SENSIBILITATS QUE PUGUI OCASIONAR LA SEVA LECTURA I AL MATEIX TEMPS RECONEIX LA SEVA CONDICIÓ DE MARGINAT SOCIAL I ES DECLARA LLIURE DE L’ OBEDIENCIA ESCLAVA A LES NORMES DE BON GUST. SI, PER EXCES O PER DEFECTE, NO HE ESTAT SUFICIENTMENT SENSIBLE EN QUALSEVOL SENTIT SEXISTA, RACISTA, CULTURALISTA, NACIONALISTA, REGIONALISTA, ETNOCENTRISTA, FAL.LOCENTRISTA, ETC. O AMB PERSONA FEMENINA, POBLE OPRIMIT, MEDI AMBIENT, CULTURES MINORITARIES, QUALSEVOL ALTRA MENA DE PREJUDICI ENCARA PER BATEJAR, DEMANO DISCULPES. A LA RECERCA DEL DESEMVOLUPAMENT D’ UNA SOCIETAT LLIURE DE PREJUDICIS I PURGADA DE LES INFLUÈNCIES DEL SEU DEFECTUÓS PASSAT CULTURAL HE COMES BEN SEGUR MÉS D’ UN ERROR ".

( Texte inspirat en el llibre: “Contes per a nens i nenes politicament correctes”, de James Finn Garner, traducció de Quim Monzó i Maria Roura, Editorial Quaderns Crema )

The Psycho Hamster .


divendres, 26 d’octubre de 2007

L’ ALTERNATIVA NOMADA 2

Aquí teniu la segona entrega d’ “apunts nòmades”, potser aconseguiré convèncer algú de que l 'home no va néixer per a la vida sedentària ....

Si voleu llegir els anteriors:
http://thepsycho-hamstersway.blogspot.com/2007/10/l-alternativa-nomada.html

"Els analistes més convincents del desassossec van ser sovint homes que, per una raó o una altra, estaven immobilitzats: Pascal per malalties estomacals i migranyes; Baudelaire per les drogues, San Juan de la Cruz pels barrots de la seva cel·la. Hi ha crítics francesos disposats a argüir que Proust, l'ermità de l'habitació entapissada amb suro, va ser el més extraordinari dels viatgers literaris. "

"Aquesta vida és un hospital en el qual a cada malalt el posseeix el desig de canviar de llit. Un preferiria patir al costat de l'estufa. Un altre creu que es recuperaria si descansés al costat de la finestra. Jo penso que seria feliç en aquell lloc on casualment no em trobo, i aquest assumpte de canviar de casa és el tema d'un dialeg perpetu que mantinc amb la meva ànima. "
( Baudelaire, En algun lloc fora d’ aquest Món)


"Solvitur ambulando". "Se soluciona caminant."

“La nostra naturalesa resideix en el moviment, la calma completa és la mort.”
( Pascal, Pensées)

“Un estudi de la Gran Malaltia: l' horror a la llar.”
( Baudelaire, Journaux intimes)

Els fundadors de la regla monàstica ideaven constantment tècniques per sufocar l'instint caminador dels seus novicis. “ Un monjo fora de la seva cel·la – va dir San Antonio -, és com un peix fora de l'aigua.” No obstant això, Crist i els apòstols van realitzar a peu els seus viatges pels turons de Palestina.

Viure en un país és captiveri. Córrer per tots és una vehement picardia.
( Tercera Elegia de Donne)

Què faig aquí?
( Rimbaud escrivint a casa des d'Etiòpia)

La meva salut estava amenaçada. El terror es va apoderar de mi. Durant dies i dies en que em quedava dormit, al despertar, continuaven els somnis tenebrosos. Estava madur per a la mort. La meva debilitat em va empènyer per una ruta plena de perills, fins a la fi del món, fins a Cimeria, el país de la broma negra i els tornados. Em vaig veure obligat a viatjar per allunyar les aparicions acumulades en el meu cervell.
( Rimbaud. Una temporada a l'infern)

"Era un gran caminador. Oh! Un caminador sorprenent, amb la jaqueta oberta, un petit fes al cap malgrat el sol. "
( Righas, sobre Rimbaud a Etiòpia)

"...al llarg de senderes horribles com les que es presumeix que existeixen en la lluna. "
( Rimbaud escrivint a casa)

"L'Homme aux semelles de vent". L'home amb soles de vent.
( Verlaine sobre Rimbaud)

Aquí teniu una web amb una excel·lent presentació de Rimbaud, biografia, poemes, fotografies i altres enllaços:
http://personal.telefonica.terra.es/web/rimbaudpersonal/Index.htm

http://amediavoz.com/rimbaud.htm

M’ acomiado amb aquest últim, porteu-lo a la practica:

Sobretot, no perdis el teu desig de caminar: jo mateix camino diàriament fins a arribar a un estat del benestar i al fer-ho m'allunyo de tota malaltia. Caminant he pres contacte amb les meves millors idees, i no conec cap pensament que la seva naturalesa sigui tan aclaparadora com perquè un no pugui distanciar-se d'ell caminant ....., però quan et quedes quiet, més pròxim estàs a sentir-te malalt ... De manera que si camines sense parar, tot et sortirà bé.
( Soren Kierkegaard, carta a Jette, 1847)

Salut,

¿Vols comentar?

Entrades populars