101 PARABOLES ZEN
ZenEl “zen” o “zazen” es el nom japonès d’ una tradició del budisme mahayana, practica que es va iniciar a la Xina amb el nom de “chán”, i que més tard va passar al Japó com a “zen”. Per a entendre el “zen” es necessari tenir prèviament uns coneixements generals del budisme.
El que m’ agrada del zen, que coincideix amb altres vies de misticisme, no es només la meta d’ arribar a aquest “despertar” o estat de consciència i d’ unitat amb el Tot, d’ on es deriva tot principi ètic, manaments – “si tots som ù i jo et faig mal, m’ estic fent mal a mi mateix” – i altres nobles veritats per viure en harmonia, pau i en societat i fer d’ aquest món un lloc millor.
Es la idea de viure en “etern present compartida per altres vies místiques, “aquí i ara”, en aquest moment, doncs el passat es un record, i el futur es una abstracció. El present es “viu” i el podem gaudir amb tots els nostres sentits.., paladar, tacte, olfacte, ....
El zen de vegades es molt àcrata i irreverent, molt directe, i ens ajuda a trencar esquemes de comportament, llenguatge, convencions socials i ens ajuda a “despertar-nos” també en el dia a dia i trobar un punt d’ equilibri en aquest món occidental, de vegades a velocitat vertiginosa.
El zen es centra en una via intuïtiva i directa a la recerca d’ un estat mental o de consciencia (samadhi) mitjançant la meditació, estats mentals previs al complert despertar espiritual o Nirvana. Com a "meditació" no s’ ha d’ entendre només la popular pràctica de seure al terra a meditar, sinó que te un context molt més ampli. El zen es molt directe, intuïtiu i pràctic, i s’ allunya de l’ estudi de texts, sutres, rituals i devoció de les altres escoles, doncs no les entén com una via directa per despertar, i focalitza en moment present en el potencial i la saviesa innata de tot esser humà per aconseguir despertar per nosaltres mateixos.
El zen es centra en una via intuïtiva i directa a la recerca d’ un estat mental o de consciencia (samadhi) mitjançant la meditació, estats mentals previs al complert despertar espiritual o Nirvana. Com a "meditació" no s’ ha d’ entendre només la popular pràctica de seure al terra a meditar, sinó que te un context molt més ampli. El zen es molt directe, intuïtiu i pràctic, i s’ allunya de l’ estudi de texts, sutres, rituals i devoció de les altres escoles, doncs no les entén com una via directa per despertar, i focalitza en moment present en el potencial i la saviesa innata de tot esser humà per aconseguir despertar per nosaltres mateixos.
koans
En aquesta entrada, el que vull introduir son els “koans”, que s’ originaren amb els fets i dites dels il·luminats i figures llegendàries que varen despertar i que tenen el propòsit de desconcertar el pensament discursiu logic-racional i provocar un shock mental que porti a un augment de consciencia ( despertar).
Els koans aparentment son preguntes sense resposta o sense sentit, semblen un absurd, son paradoxes, potser per algú semblen endevinalles. Per a un monjo zen, un koan no es realment això, una vegada formulat un koan sempre esperen una resposta adequada, però no exacta, una resposta que doni una evidencia dels progressos de l’ estudiant en la filosofia zen i la seva aplicació a la vida quotidiana. Es sondejar els estudiants i comprovar si entenen la doctrina o el “despertar”. Els koans poden ser contestats oralment, o amb gestos i accions......
A continuació algún Koan com a exemple i la resta en el següent enllaç:
Una tassa de te
Nan-in, un mestre japonès durant la era Meiji (1862-1912), va rebre a un professor d’universitat que va venir a preguntar sobre el Zen.
Nan-in va servir el te. Va omplir totalment la tassa del visitant, i no va parar de posar te.
El professor va observar el vessament fins que no va poder contenir-se. “Ja està plena. No n’hi entrarà més!”
“Com aquesta tassa,” va dir Nan-in, “ets ple de les teves pròpies opinions y especulacions. Com puc mostrar-te Zen a menys que buidis primer la teva tassa?”
Nan-in, un mestre japonès durant la era Meiji (1862-1912), va rebre a un professor d’universitat que va venir a preguntar sobre el Zen.
Nan-in va servir el te. Va omplir totalment la tassa del visitant, i no va parar de posar te.
El professor va observar el vessament fins que no va poder contenir-se. “Ja està plena. No n’hi entrarà més!”
“Com aquesta tassa,” va dir Nan-in, “ets ple de les teves pròpies opinions y especulacions. Com puc mostrar-te Zen a menys que buidis primer la teva tassa?”
La lluna no pot ser robada
Ryokan, un mestre Zen, vivia la vila més simple en una petita cabana al peu d’una muntanya. Un vespre un lladre visità la cabana només per descobrir que no hi havia res per robar.
Ryokan tornà i el va enxampar. “Has fet un llarg camí per visitar-me,” li digué al lladre, “y no hauries d’anar-te’n amb les mans buides. Si us plau emporta’t la meva roba com a regal.”
El lladre es quedà perplex. Es va emportar la roba i es va escapolir.
Ryoken es va assentar nu, observant la lluna. “Pobre home”, mussità, “Tant de bo hagués pogut donar-li aquesta meravellosa lluna.”
En aquest enllaç teniu la resta fins a 101 paraboles:
http://almendrucotrick.wordpress.com/101-paraboles-zen/
Salut,
Psycho-Hamster
.jpg)
¿Vols comentar?