NOTA DE L" AUTOR:

L’ AUTOR D’ AQUEST BLOG NO ES FA RESPONSABLE DELS DANYS A LES DIFERENTS SENSIBILITATS QUE PUGUI OCASIONAR LA SEVA LECTURA I AL MATEIX TEMPS RECONEIX LA SEVA CONDICIÓ DE MARGINAT SOCIAL I ES DECLARA LLIURE DE L’ OBEDIENCIA ESCLAVA A LES NORMES DE BON GUST. SI, PER EXCES O PER DEFECTE, NO HE ESTAT SUFICIENTMENT SENSIBLE EN QUALSEVOL SENTIT SEXISTA, RACISTA, CULTURALISTA, NACIONALISTA, REGIONALISTA, ETNOCENTRISTA, FAL.LOCENTRISTA, ETC. O AMB PERSONA FEMENINA, POBLE OPRIMIT, MEDI AMBIENT, CULTURES MINORITARIES, QUALSEVOL ALTRA MENA DE PREJUDICI ENCARA PER BATEJAR, DEMANO DISCULPES. A LA RECERCA DEL DESEMVOLUPAMENT D’ UNA SOCIETAT LLIURE DE PREJUDICIS I PURGADA DE LES INFLUÈNCIES DEL SEU DEFECTUÓS PASSAT CULTURAL HE COMES BEN SEGUR MÉS D’ UN ERROR ".

( Texte inspirat en el llibre: “Contes per a nens i nenes politicament correctes”, de James Finn Garner, traducció de Quim Monzó i Maria Roura, Editorial Quaderns Crema )

The Psycho Hamster .


divendres, 29 d’octubre de 2010

DIARI D'UN "CUARENTON": EL GIMNÀS

He trobat aquest monòleg, i us el he traduït, no sé qui es l'autor, però l'he trobat molt divertit....
Salut,
Psycho-Hamster

DIARI D'UN "CUARENTON": EL GIMNÀS

Amb motiu del meu treball sedentari i la conseqüent acumulació de greix en la meva panxa, l'empresa em va oferir un servei d'entrenament personal en un reconegut gimnàs. El vaig acceptar gustós i fins i tot vaig anar personalment a fer l’inscripció. Em van assignar una “personal trainer” amb el nom de Nadia, una escultural instructora de 26 anys, model de roba esportiva com vaig poder observar a les fitxes allà penjades. Ella em va explicar que seria molt útil anotar les meves experiències en una fitxa de forma de poder observar jo mateix el meu progrés. Així ho vaig fer i m’agradaria compartir l’experiència amb vosaltres.

Dia 1:
Em vaig aixecar a les 6 del matí com havíem quedat. Força difícil aixecar-se del llit per anar al gimnàs, però tot va canviar quan vaig arribar i vaig veure que la Nadia estava esperant-me.
Semblava una deessa grega: rossa, ulls verds i un gran somriure, amb uns llavis carnosos i espectaculars. Em va fer un tour, em va mostrar els aparells i em va prendre el pols després de 5 minuts en la bicicleta fixa. Es va alarmar que el meu pols estigués tan accelerat, però jo vaig aprofitar per piropejar-la i se’l vaig atribuir a ella, que estava vestida amb una malleta de lycra que se li ficava a la cua...
Vaig gaudir força veient-la donar la seva classe d'aeròbic, després d'acabar el meu inspirador dia d'exercici. Nadia em mantenia motivat per fer els meus abdominals, malgrat que ja em dolia molta la panxa.

Dia 2:
Em vaig prendre dues tasses de cafè, i finalment vaig aconseguir sortir de casa meva.
Nadia va fer que em reclinés boca dalt, em va posar a aixecar una pesada barra de metall i després es va atrevir a posar-li... pesos! En la cinta caminadora les meves cames estaven una mica debilitades, però vaig aconseguir completar un quilòmetre. El seu aprovador somriure i el seu ullet còmplice van fer que tot valgués la pena.
Em sentia fantàstic! Era una nova vida...

Dia 3:
L'única forma en què vaig poder rentar-me les dents va ser posant el raspall sobre el lavabo i movent el cap a un costat i a l'altre damunt d'ell. Crec que tinc una hèrnia abdominal. Conduir no va ser res fàcil: de només frenar, a l'acte em dolien fins els pèls del cul, vaig estacionar damunt d'una moto de missatgeria...
Nadia es va impacientar una miqueta amb mi per considerar que els meus crits de dolor molestaven als altres socis del club. La veritat que la seva veu em resulta una mica aguda a tan primerenques hores del matí i quan aixeca la veu es torna nasal... és molt molesta.
Em fan mal les pilotes quan em pujo a la cinta, així que la Nadia em va canviar a l'escaladora. Em pregunto per quina merda algú inventa una màquina per fer alguna cosa que s'ha tornat obsoleta amb l'ús dels ascensors?
Ella em va dir que m'ajudaria a posar-me en forma i a gaudir a ple la vida.
Una altra de les seves capullades...

Dia 4:
Nadia m'estava esperant amb els seus fotuts ulls verds clavant-me'ls com un punyal i el seu somriure burleta a l'estil Jack Nicholson en Batman.
No vaig poder evitar arribar mitja hora tard: va ser el temps que em va portar acordonar-me les sabatilles.
La molt cabrona em va posar a treballar amb les mancuernes però, quan es va distreure, vaig sortir corrent a amagar-me en el bany.
Va manar a un altre entrenador a cercar-me i com a càstig, em va posar a treballar en la màquina de remar i... se'm va escapar un pet que es va escoltar a tot el gimnàs. Mai no vaig passar tanta vergonya en la meva vida.

Dia 5:
Odio a Nadia més que a qualsevol altre ésser humà al món. Anèmica de merda, amb aquests llavis amb col•lagen, rossa platí descerebrada. Si hi hagués una part del meu cos que pogués moure la moldria a patades en el cul, la puta mare que la va parir.
Va voler que treballés en meus tríceps. JO NO TINC TRÍCEPS!

I si no vol que trenqui el pis del gimnàs, que no em passi les reputíssimes barres o qualsevol altra cosa que pesi més que un sandvitx...
La bicicleta fixa em va fer desmaiar i em vaig despertar en el llit d'una nutricionista, una altra anèmica capulla que em va donar una càtedra d'alimentació sana. La desgraciada no té la més puta idea del que és tenir fam.
Per què no em va poder tocar algú però tranquil, com un mestre de costura o un estilista?

Dia 6:
La molt filla de puta de Nadia em va deixar un missatge en el contestador amb la seva veueta de lesbiana preguntant-me per què no he anat avui.
Només escoltar-la vaig engegar el telèfon a prendre pel cul, però després no tenia la força suficient ni per aixecar-lo, ni per aixecar el control remot de la tele, així que em vaig aguantar 11 hores seguides veient un sol canal de cable. Maleït National Geographic, em vaig haver d'aguantar una d'ocellets aparellant-se i jo que no follo fa 6 dies.

Dia 7:
Li vaig demanar al chofer de la camioneta de l'Església que em vingués a recollir per anar a missa i agrair-li a Déu que aquesta setmana hagi acabat.
També vaig resar perquè l'any vinent l'empresa m’enviï a alguna cosa una mica més divertida: una endodòncia, un cateterisme, una anàlisi de pròstata......

¿Vols comentar?

Entrades populars