NOTA DE L" AUTOR:

L’ AUTOR D’ AQUEST BLOG NO ES FA RESPONSABLE DELS DANYS A LES DIFERENTS SENSIBILITATS QUE PUGUI OCASIONAR LA SEVA LECTURA I AL MATEIX TEMPS RECONEIX LA SEVA CONDICIÓ DE MARGINAT SOCIAL I ES DECLARA LLIURE DE L’ OBEDIENCIA ESCLAVA A LES NORMES DE BON GUST. SI, PER EXCES O PER DEFECTE, NO HE ESTAT SUFICIENTMENT SENSIBLE EN QUALSEVOL SENTIT SEXISTA, RACISTA, CULTURALISTA, NACIONALISTA, REGIONALISTA, ETNOCENTRISTA, FAL.LOCENTRISTA, ETC. O AMB PERSONA FEMENINA, POBLE OPRIMIT, MEDI AMBIENT, CULTURES MINORITARIES, QUALSEVOL ALTRA MENA DE PREJUDICI ENCARA PER BATEJAR, DEMANO DISCULPES. A LA RECERCA DEL DESEMVOLUPAMENT D’ UNA SOCIETAT LLIURE DE PREJUDICIS I PURGADA DE LES INFLUÈNCIES DEL SEU DEFECTUÓS PASSAT CULTURAL HE COMES BEN SEGUR MÉS D’ UN ERROR ".

( Texte inspirat en el llibre: “Contes per a nens i nenes politicament correctes”, de James Finn Garner, traducció de Quim Monzó i Maria Roura, Editorial Quaderns Crema )

The Psycho Hamster .


dimarts, 19 de febrer de 2008

EPISODI 4 - EL PUL.LULANT DE L' OFICINA: "CAFE DE DIA GRIS"....

El temps es desfà com els rellotges del Dalí, les formes es tergiversen com si en un camp gravitatori no homogeni deambulés...
Abans la memòria no se’m desfaci i la inactivitat cerebral s’aturi per complet, vull aprofitar els cada cop menys freqüents impactes de la oficina del segle XXI, esmorteïts sobre la llosa de la tot poderosa i criminal paraula “normalitat”, per escriure potser les darreres ratlles d’aquest episodi, doncs això és difícil d’aguantar...

La cadira està prenent forma de mi, la meva vista ha perdut perspectiva per la radiació de la pantalla i em trobo en una mena de túnel de bobsleigh on els fluorescents fan l’efecte de la l’acceleració en la rampa de llançament cap a la llibertat...
El dia és gris, això es percep. Al meu voltant, equipats amb la màxima tecnologia de comunicació, s’escolta música mentre es deambula entre les pàgines de codi que algun dia es devien haver executat, seguint el compàs amb els botons paginadors...línia amunt...línia avall...

El dia no transcorre ni apretant-lo, ni perdent-me en l’orifici de la intimitat que proporciona el asèptic urinari a primeres hores del matí i claveguera a finals del dia. La màquina del cafè, inserida entre les habitacions d’alleujament intestinal dels mascles procreadors i les femelles criadores i educadores d’elements formatejats amb el programa del segle XXI, el consum, escup fluids ensucrats que bevem per oblidar la podrida existència darrera una pantalla, entre línies de codi en primer nivell i catàlegs de banyadors en segon terme...doncs no oblidem que cal respectar el codi de conducta: la targeta verda penjada al coll i la salutació que en altre temps començava per Heil..hit.. avui reconvertida a "tinc molta feina" ...

Els ulls em fan pampallugues, el cafè no pot evitar que les lletres siguin arrastrades per l’efecte de la gravetat i s’acumulin en piles sobre la barra de tasques, on perden el ja de per si poc significat que tenien...
Però soc positiu...avui serà un gran dia, un dia de fortuna, doncs estic segur que ens explicaran què volen que fem, a part d’escalfar la cadira, consumir purgant a 30 cèntims la unitat o navegar per la xarxa per invertir allò que guanyem en més energia per fer anar la roda que sembla que s’atura, si més no, momentàniament...

Avui es produirà l’alliberament, n’estic segur...el món canviarà, la gent correrà despullada de les seves penes pels carrers, alegres, sense la responsabilitat d’haver d’estendre la gran secta del comprar, gastar i oblidar la seva existència malalta de passar pel planeta fent creure als demés que qui més té és més feliç i autoesclavitzant-se en submóns piramidals amb lluites entre els estrats com animals per dominar ramats de femelles o aconseguir menjar...

Potser he begut massa cafè… I nomes son les 9:39 del matí…
Bon dia univers…
A.M.

¿Vols comentar?

Entrades populars