NOTA DE L" AUTOR:

L’ AUTOR D’ AQUEST BLOG NO ES FA RESPONSABLE DELS DANYS A LES DIFERENTS SENSIBILITATS QUE PUGUI OCASIONAR LA SEVA LECTURA I AL MATEIX TEMPS RECONEIX LA SEVA CONDICIÓ DE MARGINAT SOCIAL I ES DECLARA LLIURE DE L’ OBEDIENCIA ESCLAVA A LES NORMES DE BON GUST. SI, PER EXCES O PER DEFECTE, NO HE ESTAT SUFICIENTMENT SENSIBLE EN QUALSEVOL SENTIT SEXISTA, RACISTA, CULTURALISTA, NACIONALISTA, REGIONALISTA, ETNOCENTRISTA, FAL.LOCENTRISTA, ETC. O AMB PERSONA FEMENINA, POBLE OPRIMIT, MEDI AMBIENT, CULTURES MINORITARIES, QUALSEVOL ALTRA MENA DE PREJUDICI ENCARA PER BATEJAR, DEMANO DISCULPES. A LA RECERCA DEL DESEMVOLUPAMENT D’ UNA SOCIETAT LLIURE DE PREJUDICIS I PURGADA DE LES INFLUÈNCIES DEL SEU DEFECTUÓS PASSAT CULTURAL HE COMES BEN SEGUR MÉS D’ UN ERROR ".

( Texte inspirat en el llibre: “Contes per a nens i nenes politicament correctes”, de James Finn Garner, traducció de Quim Monzó i Maria Roura, Editorial Quaderns Crema )

The Psycho Hamster .


dimecres, 13 de febrer de 2008

EPISODI 3 - EL PUL.LULANT DE L' OFICINA: "D' AQUI TRES ANYS ......"

"D'aquí tres anys els fills..."
Aquesta frase l'he sentit d'un home que planificava tot carinyosament la vida del seu company...

Visca la màgia de la vida i de l'existència.
Visca la possibilitat del que és desconegut.
Visca la plaga més gran de la història de la terra: la raça humana.

Barres de cortines tortes, infamement panxudes, estèticament intolerables, denigracions dramàtiques en que hom és sotmès per la incompetència d’algun immigrant que és incapaç d'entendre que l'ordre de l'essencial al primer món no només es redueix a lluitar per un plat de menjar cada dia, a poder ser calent.
Aquesta és la problemàtica de l'oficinista del segle XXI.
Gent viva d’intel•lecte en el govern de les màquines tontes, però cabronament complicades, i mortes, fèretres vivents i podrits, ens repetidors de rutines moribundes.
"M'he comprat els mobles de la cuina per 1100 eur i incloïa els fogons, la campana, el renta vaixelles, l’aigüera, i la nevera!!!!"
o..
"d'aquí tres anys els fills"... amb un final aixafador, amb una cara de convenciment que no deixa dubte que d'aquí 27 mesos procedirà a la fecundació de la femella humana per que la procreació continuï sobre la solidesa dels valors que l'oficinista del segle XXI creu els millors de tota la faç de la terra...i possiblement de l'univers conegut...

S'acompanya de sentències de mort de l'estil..."vosaltres no teniu fills ?"...
Cap altre plantejament cap en aquest cubicul. La seguretat és el més essencial. Tan com ho és la vida o mort que ella mateixa, tan desitjada, aporta per allà on passa.
Aquesta mena de xarxa de fil de plom amb anestèsic que ens esclafa, de dalt a baix com si d'una “sobregravitació” es tractés, aquest ens fals basat en una confiança estúpida en un mecanisme que no fallarà...i farà que el lloc on sec serà el mateix d'ara a la fi de l'eternitat. La seguretat.

D'aquí tres anys aquí estaré més mort que després de passar una setmana de vacances a la 5ª galeria de la model, al pavelló dels sodomites amb derivació assassina.
D'aquí tres anys potser sóc mort de càncer, o vivint les magnificències d'unes mamelles descomunalment siliconades d’alguna actriu porno, o viatjant a l'espai en forma de cendres...però si sóc aquí...segur que seré mort.

A.M.

¿Vols comentar?

Entrades populars