NOTA DE L" AUTOR:

L’ AUTOR D’ AQUEST BLOG NO ES FA RESPONSABLE DELS DANYS A LES DIFERENTS SENSIBILITATS QUE PUGUI OCASIONAR LA SEVA LECTURA I AL MATEIX TEMPS RECONEIX LA SEVA CONDICIÓ DE MARGINAT SOCIAL I ES DECLARA LLIURE DE L’ OBEDIENCIA ESCLAVA A LES NORMES DE BON GUST. SI, PER EXCES O PER DEFECTE, NO HE ESTAT SUFICIENTMENT SENSIBLE EN QUALSEVOL SENTIT SEXISTA, RACISTA, CULTURALISTA, NACIONALISTA, REGIONALISTA, ETNOCENTRISTA, FAL.LOCENTRISTA, ETC. O AMB PERSONA FEMENINA, POBLE OPRIMIT, MEDI AMBIENT, CULTURES MINORITARIES, QUALSEVOL ALTRA MENA DE PREJUDICI ENCARA PER BATEJAR, DEMANO DISCULPES. A LA RECERCA DEL DESEMVOLUPAMENT D’ UNA SOCIETAT LLIURE DE PREJUDICIS I PURGADA DE LES INFLUÈNCIES DEL SEU DEFECTUÓS PASSAT CULTURAL HE COMES BEN SEGUR MÉS D’ UN ERROR ".

( Texte inspirat en el llibre: “Contes per a nens i nenes politicament correctes”, de James Finn Garner, traducció de Quim Monzó i Maria Roura, Editorial Quaderns Crema )

The Psycho Hamster .


dijous, 10 de gener de 2008

ALICIA I EL SEU "VIATGE LISERGIC" AL PAIS DE LES MERAVELLES

Potser molt de vosaltres us preguntareu de que va aquest post, i en aquest blog ...... Aparentment es tracta d’ un compte clàssic per a nens escrit per Lewis Carroll – la primera edició coneguda es de 1865 – i molt posteriorment adaptat al cine per Walt Disney, però es molt més que això. M’ he dedicat a investigar i anar seguint molts fils i he trobat molta informació.

Per als que no esteu interessats en tot el rotllo, aquest post està dividid en les següent parts, a més podeu ampliar els continguts clickant els enllaços on he trobat tota la info:

a) Descripció del llibre: molt aclaridora i reveladora ......
b) Cultures i fongs psicoactius: estudi molt tècnic, el seu us al llarg de la historia ....
c) La creació i els exploradors del món interior: artistes, escriptors, etc .....
d) El viatge de Alícia i “White Rabbit” dels Jefferson Airplane: rock '60 i LSD

Salut i bon profit ....

a) Descripció del llibre

http://www.x-iliados.com/index.php?option=com_content&task=view&id=133

Ens trobem davant d’ un clàssic modern, un llibre de culte, un monument a la desraó, als jocs de lògica i a l'univers màgic dels nens. Un món en el qual les flors parlen, els animals dialoguen amb les persones i veuen amb estranyesa i horror el món dels humans, en el que la Naturalesa protesta i rebuzna davant tanta petulància i supèrbia; però al mateix temps és també una oportunitat per descobrir coses noves, per recrear-les, jugar i dansar amb nous companys i coneguts. Un univers amagat que descobrim a l'entrar en el cau del Conill Blanc, o bé al penetrar a “l 'Altre costat de mirall”. L'autor es va valer del llenguatge dels contes per plasmar un univers ple de jocs de paraules, de situacions impossibles i d'endevinalles sense fi. I a partir d'aquí també va edificar una subtil però demolidora crítica als rols de la societat, a l'aspecte formal i superficial de la convivència humana. El relat és per tant una forma de mirar i de veure el món que el pas dels anys, l'educació, el llenguatge formal i els costums socials han fet desaparèixer de la nostra memòria, però que una infusió de fongs, com els que l'Eruga lliura a Alícia, permet que ens endinsem novament en aquest màgic món subterrani de la imaginació, mancat de la lògica del món quotidià, en el que tot cobra existència i consciència. Un món ple d'estranya imatgeria surrealista i crítica sociopolítica davant els ulls d'una sorpresa nena o un imaginatiu i fascinant divertiment sobre lògica, física, psicologia i filosofia. Es divertida la barreja de jocs matemàtics i substàncies psicoactives, un atac frontal a la realitat basat en equacions i al·lucinògens.

A continuació, sense voler fer apologia de les drogues, em centraré en l’ us de substancies psicoactives, des del punt de vista psiconàutic:

Alícia, mossega un fong que li recomana un cuc que fuma plàcidament en narguila – podria ser haixix - i l’ efecte fa que senti que s'encongeix i engrandeix. Cal dir que Carroll provenia d'una societat micòfoba, la britànica, però va demostrar conèixer perfectament els efectes embriagants produïts per l'Amanita muscaria al situar com peça central de la seva novel·la la ingestió d'un tros de fong que farà disminuir de mida a Alícia i llavors podrà viatjar a l'altra banda del mirall: aquest canvi perceptual és propi de la muscaria.


b) Cultures i fongs psicoactius
per Dr. Josep Mª Fericgla, Director Societat d’Etnopsicologia Aplicada i Estudis Cognitius (Barcelona). Profesor del MGS-Universitat de Barcelona.

Des del punt de vista psiconàutic, podem trobar que molts mil·lennis abans, molts pobles del planeta han utilitzat fongs visionaris a partir dels quals han desenvolupat tot el seu món cultural, cosmologia, tradició religiosa, etc.....
En gairebé totes les cultures antigues que coneixem existeix una substància intoxicant o estimulant que s'associa al culte religiós: els perses tenien el seu "haoma", els indis el "soma", en els cultes grecs de Dionisios el suc d'un bolet , l'"amanita muscaria", els indis americans amb el seu "peiot", els hebreus el "raja", el "muerdago" dels druides, etc.. totes aquestes substàncies naturals contenen psicotròpics similars a l’àcid lisèrgic o LSD, per això és fàcil suposar efectes similars. Les imatges tan semblants del paradís, de l’ínfer, de Déu o del Diable, depenent de l'"estat de gràcia o de pecat" del novici, en cultures tan distants geogràficament poden així explicar-se de forma senzilla.

Aquí teniu l' enllaç a l' article força interessant i extens de J.M. Fericgla que explica tot això .......
http://www.uv.es/metode/numero31/24_31cast.html


c) La creació i els exploradors del món interior
Silvia Grijalba

Son molts els artistes, com escriptors, pintors, cantants, pensadors, etc… de la nostra historia recent, i força coneguts que han estat exploradors de l'espai interior utilitzant diferents substancies per a diversos fins però sempre amb l'actitud de viatgers, no de turistes. Amb un fi centrat en l'experimentació, amb l'intent de descobrir nous paisatges, noves formes d'expressió o simplement, com una drecera per arribar aquest estat de somieig, de deliri, a aquest estat alterat de consciència que requereix el verdader acte creatiu, tot i que per a alguns era un estat natural per al que no es necessitava cap substància externa. Efectivament, en molts casos, els creadors han buscat dreceres o una manera de perpetuar aquest estat.
Coleridge prenia laúdano, Thomas de Quincey fumava opi, autor de “Confessions d’un anglès que menja opi”; Baudelaire, poeta bohemi francès, fumava haixix amb Gautier i Nerval a l'hotel Pimodan; Arthur Conan Doyle consumia coca mentre escrivia "elemental, estimat Watson"; Aldous Huxley, autor d’ “Un Món Feliç” prenia peiot i va esgotar una última dosi de LSD en el llit de mort; John Lennon rendint homenatge a l'àcid lisèrgic amb el seu “Lucy in the Sky with Diamonds” (encara que ell negui que l'acrònim hagi de veure amb àcid lisèrgic); Jim Morrison citant a William Blake mentre provava el peiot i batejava al seu grup, els Doors; William Burroughs, escriptor beatnick, vivint en el seu interzone particular sota els efectes de l'heroïna; Lou Reed dedicant-li una cançó al seu camell en "Waiting for the man"; els Happy Mondays prenent èxtasis per compondre aquest himne pagà en el que es va convertir el seu "Allelujah" o Kurt Cobain escrivint l'última lletra de Nirvana abans de suïcidar-se… En definitiva, que hi ha una relació clara entre drogues, efectes, creació i coneixement . En els anys 60, professors com Wattsson o el descobridor del LSD Albert Hofmann i Jonathan Ott definiren com enteógens a determinades substàncies que alteren la consciència. Enteógen ve del grec entheos (déu endins), una paraula que s'utilitzava per descriure l'estat en que un es trobava inspirat i posseït pel déu, que ha entrat en el seu cos. S'aplicava als tràngols profètics, la passió eròtica i la creació artística, així com a aquells ritus religiosos en que els estats místics eren experimentats a través de la ingestió de substàncies que eren transsubstancials amb la deïtat. Els èxtasis (religiós o pagà) i la creació sempre han estat lligats.

Aquí teniu l’ article complet en castellà :
http://silviagrijalba.com/articulos/escovera05.htm

I per als que no us agrada llegir, us mola el Rock, sou nostàlgics dels 60 i dels beatnicks, i us agrada “viatjar” amb qualsevol tipus de vehicle ……

d) El viatge de Alícia i “White Rabbit” dels Jefferson Airplane

La cançó “White Rabbit” dels Jefferson Airplane és una d'aquestes composicions lisèrgiques que s'ha convertit en un himne generacional del moviment psicodèlic dels 60.

Alice In Wonderland White Rabbit ( imatges de Walt Disney i musica dels Jefferson Airplane )



Jefferson Airplane White Rabbit ( videoclip psicodelic )

Podeu seguir la lletra:

Jefferson Airplane - White Rabbit

The One that makes you larger
And the one that makes you small
And the ones that mother gives you
Don't do anything at allGo ask Alice
When she's ten feet tall.

And if you go chasing rabbits
And you know you're going to fallTell 'em a hookah smoking caterpillar
Has given you the call
Call Alice
When she was just as small.

When the men on the chessboard
Get up and tell you where to go
And you've just had some kind of mushroom
And your mind is moving low.
Go ask Alice
I think she'll know.

When logic and proportion
Have fallen sloppy dead,
And the White Knight is talking backwards
And the Red Queen's off her head
Remember what the doorknob said:
"Feed your head,
Feed your head"

\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\

Jefferson Airplane - Conejo Blanco
La que te hace sentir más grande (la, se refiere a píldora)
la que te hace sentir más pequeño
y las que te da tu madre
no sirven para nada
Pregunta a Alicia
cuando tenga diez pies de altura

Y si tú vas persiguiendo conejos
Y sabes que vas a caer
Diles que una oruga que fumaba en un narguile
Te ha llamado
Llama a Alicia
Cuando ella era tan pequeña

Cuando los hombres en el tablero de ajedrez
Se ponen en pie y te dicen donde ir
Y acabas de tomar algún tipo de seta
Y tu mente se está moviendo lentamente
Ve pregunta a Alicia
Pienso que ella lo sabrá.

Cuando la lógica y la proporción
Han caído muertas y abandonadas
Y el Caballero Blanco está hablando hacia atrás (o al revés
Y la Reina Roja mal de la cabeza (o chiflada)
Recuerda lo que decía el pomo de la puerta:
"Alimenta tu cabeza,
Alimenta tu cabeza"

"White Rabbit" va ser composta per Grace Slick mentre escoltava durant hores "Sketches from Spain", de Miles Davis, i el "Boléro" de Ravel, en ple viatge de LSD. La lletra, com és àmpliament conegut, es basa en els llibres de Lewis Carroll "Alice In Wonderland" i "Through the Looking-Glass", en que es poden veure continus paral·lelismes amb l'àcid. Una de les seves estrofes, "Go ask Alice", fa referència al supòsat diari d'una jove drogoaddicta que acabava morint de sobredosi. Algú ho recordarà, aquí es va titolar "Pregunta-li a Alicia".

Excel.lent article sobre els Jefferson .....
http://antipatica.wordpress.com/2006/10/10/gaseosa-de-acido-parte-1-jefferson-airplane/

Salut,

¿Vols comentar?

Entrades populars