NOTA DE L" AUTOR:

L’ AUTOR D’ AQUEST BLOG NO ES FA RESPONSABLE DELS DANYS A LES DIFERENTS SENSIBILITATS QUE PUGUI OCASIONAR LA SEVA LECTURA I AL MATEIX TEMPS RECONEIX LA SEVA CONDICIÓ DE MARGINAT SOCIAL I ES DECLARA LLIURE DE L’ OBEDIENCIA ESCLAVA A LES NORMES DE BON GUST. SI, PER EXCES O PER DEFECTE, NO HE ESTAT SUFICIENTMENT SENSIBLE EN QUALSEVOL SENTIT SEXISTA, RACISTA, CULTURALISTA, NACIONALISTA, REGIONALISTA, ETNOCENTRISTA, FAL.LOCENTRISTA, ETC. O AMB PERSONA FEMENINA, POBLE OPRIMIT, MEDI AMBIENT, CULTURES MINORITARIES, QUALSEVOL ALTRA MENA DE PREJUDICI ENCARA PER BATEJAR, DEMANO DISCULPES. A LA RECERCA DEL DESEMVOLUPAMENT D’ UNA SOCIETAT LLIURE DE PREJUDICIS I PURGADA DE LES INFLUÈNCIES DEL SEU DEFECTUÓS PASSAT CULTURAL HE COMES BEN SEGUR MÉS D’ UN ERROR ".

( Texte inspirat en el llibre: “Contes per a nens i nenes politicament correctes”, de James Finn Garner, traducció de Quim Monzó i Maria Roura, Editorial Quaderns Crema )

The Psycho Hamster .


dimecres, 19 de setembre de 2007

DEATH PROOF by Quentin Tarantino

"Death Proof" és un macarrònic i nostàlgic homenatge fetitxista, autocomplaent i onanista de Tarantino a les pel·lícules dels 70's de sèrie B i Z que van fonamentar el seu èxit en el terror, els cotxes, les persecucions, la violència, les noies lleugeres de roba i que gairebé sempre es projectaven en sessions dobles i en sales de cine infames, on de vegades el teu cul podia correr un serio perill.

Es la historia de dos assalts a mort, assassinats i venjança, on els protagonistes son personatges vehements i pertorbats, amb conductes i reaccions frenètiques i delirants. Per un costat l' antiheroi i psicòpata Stuntman Mike - Kurt Russell - condueix el seu vehicle, un Chevy Nova “a prova de mort” com si d'un arma sexual de matar es tractés. L’ assassí gaudeix (per descomptat, sexualment) “enculant” i aniquilant amb el seu “falomòbil” dones boniques, innocentment provocadores i a la vegada despreocupades que desconeixen el seu cruel destí. Tot un festí “gore”.

Les víctimes son dones que destil·len sexualitat, sense prejudicis i que fustiguen als homes ...., dones que saben moure el cul, es posen fins al cul de xupitos, condueixen de manera temerària, i no dubten en fer servir una desmesurada violència si algun tipus, per molt assassí que sigui, les acorrala. Són encantadores però venjatives, potser recorden a les heroïnes dels fims de Russ Meyer.


- Tot això en fa pensar en per a quan una possible versió tarantiniana de la “Matança de Texas”.... on una traumatitzada e histèrica protagonista, cansada i estressada de tant descarregar adrenalina, explota emocionalment, clavant-li la serra mecànica pel cul a “Leatherface” ( “cara de cuir”) .......??? ..... potser podríem començar amb una saga de “remakes femichistes” ....... -

Passant a una anàlisi ètica, dir que hi ha un doble tall moral. D' una banda, en la dominació masculina, de brutal contundència i, per una altra, antagònica, en la venjança femenina, amb un lent i salvatge sistema de desgreuge. Potser també es podria llegir la consigna moral de “els excessos es paguen”.

En definitiva “Death Proof” junt amb “Planet Terror” de Robert Rodriguez ( ambdues estrenades conjuntament als USA com a “Grindhouse” ) son un passatemps d'acció i terror cinefílic amb el propòsit reivindicatiu i nostàlgic de recobrar una forma perduda de veure i sentir el cinema de baix cost. Indicar les ratlles i defectes de cel·luloide que, en teoria, s'introdueixen per retrotreure'ns en el temps. Si reclameu a la oficina del consumidor, potser us tornen els diners .......
Com a nota potser negativa i opinió personal, el seguit de monòtons i en ocasions absurdes parrafades de les protagonistes, que xerren sense prejudicis, potser en una aproximació a l'univers femení. Afegir que Tarantino s'obstina a escampar diverses referències a les seves particulars obres de culte cinematogràfiques i fins i tot una sèrie de gestos de complicitat als seus anteriors treballs per a la gran pantalla. La banda sonora i el repertori com de costum, es una nota positiva. Tot i “els pro’s i contres” us la recomano.

Una crítica que em sembla força encertada i de la qual us he fet ja "cinc céntims":

http://refoworld.blogspot.com/2007/09/dossier-quentin-tarantino-y-iii-review.html

Altres crítques a:
http://www.labutaca.net/films/53/grindhousedeathproof.htm http://www.filmaffinity.com/es/film745914.html

GrindHouse - "Death Proof" and "Chick Habit"

+ info:
http://planetterror.es/
http://www.deathproof.es/
http://tarantinospain.blogspot.com/

Quentin Tarantino's Death Proof - Banda Sonora - ( clickant podeu escoltar els 30 seg. de mostra)

01 The Last Race / Jack Nitzsche 2:39
02 Baby, It's You / Smith 3:22
03 Paranoia Prima / Ennio Morricone 3:19
04 Planning & Scheming / Michael Bacall 1:00
05 Jeepster / T. Rex 4:09
06 Stuntman Mike / Rose McGowan 0:18
07 Staggolee / Pacific Gas & Electric 3:50
08 The Love You Save (May Be Your Own) / Joe Tex 2:56
09 Good Love, Bad Love / Eddie Floyd 2:11
10 Down in Mexico / The Coasters 3:22
11 Hold Tight / Dave Dee, Dozy, Beaky, Mick & Tich 2:47
12 Sally and Jack / Pino Donaggio From Blow Out 1:25
13 It's So Easy / Willy DeVille 2:10
14 Whatever-However / Zoe Bell 0:36
15 Riot in Thunder Alley / Eddie Beram 2:04
16 Chick Habit / An April March 2:07

Sobre RUSS MEYER i les seves "chatis de pits neumàtics" ( no apte per a femines ) ...:

http://absencito.blogspot.com/2004/10/zorras-superzorras-y-megazorras.html

http://pobladores.lycos.es/channels/cine/TheWildOnes/area/48

http://russmeyer.startingiseasy.com/

http://www.rmfilms.com/

Alguns videos de Russ Meyer:
http://www.searchforvideo.com/entertainment/directors/russ-meyer/

Salut,

¿Vols comentar?

Entrades populars