NOTA DE L" AUTOR:

L’ AUTOR D’ AQUEST BLOG NO ES FA RESPONSABLE DELS DANYS A LES DIFERENTS SENSIBILITATS QUE PUGUI OCASIONAR LA SEVA LECTURA I AL MATEIX TEMPS RECONEIX LA SEVA CONDICIÓ DE MARGINAT SOCIAL I ES DECLARA LLIURE DE L’ OBEDIENCIA ESCLAVA A LES NORMES DE BON GUST. SI, PER EXCES O PER DEFECTE, NO HE ESTAT SUFICIENTMENT SENSIBLE EN QUALSEVOL SENTIT SEXISTA, RACISTA, CULTURALISTA, NACIONALISTA, REGIONALISTA, ETNOCENTRISTA, FAL.LOCENTRISTA, ETC. O AMB PERSONA FEMENINA, POBLE OPRIMIT, MEDI AMBIENT, CULTURES MINORITARIES, QUALSEVOL ALTRA MENA DE PREJUDICI ENCARA PER BATEJAR, DEMANO DISCULPES. A LA RECERCA DEL DESEMVOLUPAMENT D’ UNA SOCIETAT LLIURE DE PREJUDICIS I PURGADA DE LES INFLUÈNCIES DEL SEU DEFECTUÓS PASSAT CULTURAL HE COMES BEN SEGUR MÉS D’ UN ERROR ".

( Texte inspirat en el llibre: “Contes per a nens i nenes politicament correctes”, de James Finn Garner, traducció de Quim Monzó i Maria Roura, Editorial Quaderns Crema )

The Psycho Hamster .


divendres, 20 d’abril de 2007

DE VIATGE: ELS PLONKERS

Revisant tots els meus apunts de viatges he trobat aquest extracte d’ una guia de viatges que he traduït per compartir-lo amb vosaltres, referent a un personatge que trobem a molts països i del qual val la pena estar informat. L’ article està escrit amb un humor molt fi i una ironia i sarcasme molt subtil.

També he afegit, un extracte sobre el mateix tema, del magnífic llibre “Eben / Ebano”, llibre de viatges imprescindible per comprendre especialment Africa, del periodista i escriptor polàc Ryzard kapuscinski, afegint que em queda pendent rendir al seu autor una entrada-homenatge al blog, sens dubte el Mon ha perdut i no es el mateix desprès de la seva recent mort.

PLONKERS per Phillip Briggs

"Plonker" és el nom que dono a aquesta classe de persona la qual, surt al teu encontre al carrer, sense invitar-se t' acompanya al teu hotel, de sobte et demana diners, vol ser el teu guia, vol casar-se amb la teva germana o alguna cosa per l'estil, un “plom o pesat de tio “. En Etiòpia, aquesta classe de gent són sense excepció homes i terriblement formals, sovint raonablement ben educats i incapaços de trobar treball. Nou de cada deu vegades, el que aquesta classe de persona va a aconseguir és avorrir-te per unes quantes hores i pretendre que li paguis per això; altres vegades també pot esperar que l’ enviïs a la universitat en el teu país, i que li trobis un treball. Als "Plonquers" no se'ls pot tractar de cap manera: simplement són una companyia aterridora i totalment immunes a qualsevol mena de subtil dissuasió.

Els "Plonkers" poden ser reconeguts per la seva auto-absorció i capacitat per a la banalitat. Un senyal revelador és l'irritable hàbit de precedir qualsevol frase amb "I think" i llavors, després d'haver-te fet passar per la seva lletania de cinc frases en anglès, comencen de nou una altra vegada. Un altre senyal és indicar l'obvi - "that is a cow", "that is a river".... També l’ estrena amb "gambeteos" conversacionals sobre el tema "Ethiopia is a poor country" o "work is difficult to find in Ethiopia" són indicadors reals que, tard o d'hora els vas a conèixer millor; de la mateixa manera que si qualsevol frase porta l'afegitó "good" i "friend" i no has parlat amb algú ni un minut. Un sentit de d’humor o qualsevol senyal d'agilitat mental és una forta indicació que no estàs tractant amb un "Plonker".

El meu millor consell al topar amb un "Plonker" és treure-te’l el més ràpid possible. Per exemple, treu-te de sobre qualsevol que se't faci amic només arribar a la ciutat. Si això sona rude, el fet és que tu no estàs en Etiòpia per desenvolupar la funció social d'entretenir idiotes ( honestament em pregunto si la raó per la qual aquests tipus s'acosten als estrangers és perquè qualsevol persona que coneixen del seu propi entorn corre una milla tot obrir la seva boca). I, anem a dir-ho, quan arribes a una ciutat no familiar carregant un pesat equipatge després d'un viatge de deu hores, la seva primera prioritat hauria de ser no mantenir una conversa inútil amb un estranger o intentar ampliar la seva educació. La classe de persona que se t'acosta en aquestes circumstàncies ha de tenir una deficiència en la seva imaginació. I en cas d’ anar sobrats d’ imaginació, llavors es que tenen un motiu ulterior. Si necessites ajuda o direccions, és millor acostar-te per tu mateix a algú, que sentir-te obligat amb algú que se t'acosti, possiblement intentant crear-te aquest sentit de l'obligació.
Phillip Briggs

També a continuació teniu un extracte del llibre “Eben / Ebano” de Ryzard Kapuscinski sobre el mateix tema, “Madame Diuf torna a casa”:

En la gran estació de Tambacounda es va espatllar la locomotora (…)

Tot indicava que ens quedaríem aturats una bona estona. En poc temps es va reunir un nodrit grup de curiosos de la ciutat. Vaig animar als escocesos que baixéssim a fer un cop d'ull i xerrar amb la gent. Es van negar en rodó. No volien conèixer ni parlar amb ningú. Es negaven a entaular cap relació i no visitarien a ningú. Si se'ls acostava algú, donaven la volta i s'allunyaven (…) Aquesta actitud seva era el producte d'una experiència breu però mala. S'havien convençut d'una cosa: si parlaven amb algú, el seu interlocutor sempre acabava demanant-los alguna cosa, donant per descomptat diverses coses: que li aconseguirien una beca, li trobarien un treball o li donarien diners (…) Aquest tipus de queixes aviat havia començat a repetir-se. No sabien com reaccionar. Se sentien impotents. Finalment, decebuts i vençuts, havien pres una decisió: res de contactes, trobades i xerrades. Es mantenien fidels en la seva determinació.
Els explico als escocesos que les demandes dels seus interlocutors són conseqüència de la convicció, que comparteixen molts africans, que el blanc ho té tot. En qualsevol cas, que té molt més que el negre. I si en el seu camí se li apareix un blanc, és com si la gallina li posés a l'africà un ou d'or. Ha d'aprofitar l'oportunitat, no pot adormir-se, deixar passar l'ocasió. (…)
Encara que també hi ha en tot això una diferència de costums i d'expectatives. L'africana és una cultura de l'intercanvi. Tu em dónes alguna cosa i és la meva obligació correspondre’t. I no només és la meva obligació. Ho exigeix la meva dignitat, el meu honor i la meva humanitat. En el curs de l'intercanvi, les relacions interpersonals adopten la seva forma més elevada. La unió entre dos joves que a través de la seva descendència allarguen la presència de l'home sobre la Terra i garanteixen la nostra existència, que asseguren la continuació de la vida, aquesta unió es crea, precisament, a l'acte del canvi: (…) En semblant cultura, tot cobra la forma d'un regal que exigeix ser recompensat. El regal no tornat pesa sobre aquell que no ha correspost al mateix, li crema en la consciència i, fins i tot, pot causar-li una desgràcia (…)
Sorgeixen molts malentesos quan una de les parts no comprèn que són susceptibles d'intercanvi valors de naturalesa diversa, per exemple, que els simbòlics es canviïn pels materials i viceversa. Si un africà s'acosta a uns escocesos, no deixa de colmarlos amb una infinitat de regals: els complimenta amb la seva presència i atenció, al prevenir-los d'uns lladres els ofereix informació, els proporciona seguretat, etc. És lògic que home tan generós esperi ara que se li correspongui, que se li ofereixi una recompensa que satisfaci les seves expectatives. No obstant això, veu, atònit, que els escocesos fan cara de vinagre o que, fins i tot, li donen l'esquena i se' n van!

+ info:
http://es.wikipedia.org/wiki/Ryszard_Kapuscinski

Salut,

¿Vols comentar?

Entrades populars